La Franja

Visiteu la web de la Franja: http://www.franja.tk

DOS LLENGÜES MILLOR QUE UNA

franja | 31 Desembre, 2004 00:51


Cerca de 4.000 alumnos reciben clases de catalán en el Aragón oriental

franja | 31 Desembre, 2004 00:30

Cerca de 4.000 alumnos reciben clases de catalán en el Aragón oriental



Publicado: 30/12/04 - 20:59
• 

La ýAssociació Cultural del Matarranyaý edita el folleto ýDos Lenguas mejor que unaý, subvencionado por el Gobierno de Aragón y la Diputación Provincial de Teruel

Consejo Comarcal del Bajo Aragón. Alcañiz, 30 de diciembre.- La ýAssociació Cultural del Matarranyaý ha editado una pequeña publicación divulgativa sobre la situación del bilingüismo en el Aragón oriental, que cuenta con el apoyo financiero del Gobierno de Aragón y la Diputación Provincial de Teruel. El título del fascículo en castellano es ýDos lenguas mejor que unaý y en catalán ýDos llengües millor que unaý. El libreto consta de 22 páginas en cada idioma. La publicidad sobre el folleto aparece en la contraportada del último número de la revista ýTemps de Franjaý y está subvencionada, además de por el Gobierno autónomo y la DPT, por las comarcas del Bajo Aragón-Baix Aragó Casp y Matarraña-Matarranya.

 La Directora General de Política Educativa del Gobierno de Aragón, Carmen Martínez Urtasun, firma la presentación del folleto bilingüe. A su juicio, ý ýDos lenguas mejora que unaý expone de una forma clara un hecho: la evolución que ha experimentado el concepto de aprendizaje de lenguas desde los primeros estudios sociolingüísticos hasta hoy. La realidad también es otra. Otros eran los tiempos en que la lengua materna quedaba relegada al ámbito del hogar; hoy, de forma innegable, impregna todos los ámbitos de nuestra vida, también el escolarý.
  La Directora General de Política Educativa considera, además, que ýpara hacer frente a esta situación, poco a poco y seguramente gracias al interés de las familias, la voluntad del profesorado y el esfuerzo de la Administración públicas, las clases de catalán se imparten a cerca de 4.000 alumnos en el Aragón oriental. Esta elevada cifra nos habla de que la desconfianza inicial de algunas familias se ha ido diluyendo a favor de la aceptación de nuestras peculiaridades como un hecho cultural, es decir, de la aceptación académica del catalán en la Escuelaý.

 La poblaciones bilingües en la Tierra Baja de Aragón son las 18 de la Comarca del Matarraña, 7 en la del Bajo Aragón y 4 en la del Bajo Aragón-Baix Aragó Casp.

Población Press

Las negociaciones sobre los bienes de la Franja se retoman en enero

franja | 31 Desembre, 2004 00:26

CONFLICTO ECLESIASTICO CON LERIDA
Las negociaciones sobre los bienes de la Franja se retoman en enero

  •  El nuevo titular de Barbastro-Monzón reclamará la devolución


  EL PERIODICO 30/12/2004

 

Alfonso Milián.
 

Las Diócesis de Barbastro-Monzón y Lérida retomarán en enero las negociaciones sobre el conflicto de los bienes histórico-artísticos de la Franja Oriental de Aragón. Por ahora, fuentes del Obispado de Barbastro-Monzón expresaron que están esperando, ya que esta Diócesis cuenta desde el pasado 19 de diciembre con un nuevo titular, Alfonso Milián. Por eso señalan que "después de Reyes" Milián reclamará la devolución de los bienes.

El nuevo obispo, de 65 años, ha sido vicario episcopal y obispo auxiliar de la Archidiócesis de Zaragoza. Al ser nombrado titular de Barbastro-Monzón, Alfonso Milián comentó que el "asunto" de los bienes "está bastante encauzado" y reconoció que le tocará "recoger los frutos de mis antecesores, que han hecho un buen trabajo y ojalá sea pronto".

Actualmente, la Diócesis de Barbastro-Monzón tiene a su favor una sentencia de los tribunales del Vaticano a favor de la devolución de los bienes, que pertenecen a parroquias de la Franja que estuvieron integradas en la Diócesis de Lérida y, posteriormente, pasaron a depender del Obispado de Barbastro. Los bienes están custodiados en el Museo Diocesano de Lérida.

Una vez conocida la sentencia del tribunal eclesiástico del Vaticano, el Obispado de Barbastro-Monzón consideró agotada la vía jurídica eclesiástica. Además, los tribunales civiles españoles reconocen, en estos casos, las sentencias de los órganos judiciales del Vaticano, por lo que las autoridades civiles y eclesiásticas de Aragón entienden que la sentencia es definitiva. Por eso, el Obispado altoaragonés ha reclamado la devolución inmediata de los bienes.

El proceso judicial se inició en 1995, después de que el Obispado de Lérida se negara a devolver los bienes histórico-artísticos, solicitados desde Aragón. Las sentencias de los tribunales eclesiásticos fueron favorables a Aragón y la Diócesis de Lérida presentó varios recursos. El último fue rechazado a comienzos de 2004 y el 16 de febrero el Vaticano hizo pública su decisión de desestimar la súplica catalana. Entonces, el Obispado de Lérida emitió una nota en la que afirmaba que actuaría "en consecuencia", conforme a lo establecido en el Derecho Canónico.

El Periódico de Aragón


Obispo de Barbastro pedirá en enero la devolución de bienes aragoneses depositados en el Museo Diocesano de Lleida

franja | 30 Desembre, 2004 09:54

El Obispado de Lleida se ha negado a la devolución, aunque los tribunales eclesiásticos fallaron a favor de Barbastro

BARBASTRO (HUESCA), 29 Dic. (EUROPA PRESS) -

Las Diócesis de Barbastro-Monzón y Lleida retomarán el próximo mes de enero las negociaciones sobre el conflicto de los bienes histórico-artísticos de la Franja oriental de Aragón, que se encuentran depositados en el Museo Diocesano de Lleida. El nuevo obispo altoaragonés, Alfonso Milián, volverá a reclamar la devolución de los bienes. Esa reivindicación, que afecta a piezas de arte religioso, cuenta con el aval de los tribunales eclesiásticos, que han fallado en favor de la Diócesis de Barbastro-Monzon.

Fuentes del Obispado de Barbastro-Monzón indicaron a Europa Press que "estamos esperando", ya que la Diócesis cuenta con un nuevo titular, don Alfonso Milián, desde el pasado 19 de diciembre, por lo que "habría una actuación" una vez tenga conocimiento de todos los pormenores de la Diócesis, "después de Reyes", a partir del 6 de enero.

El nuevo obispo, de 65 años, ha sido vicario episcopal y obispo auxiliar de la Archidiócesis de Zaragoza. El día que recibió el báculo y la mitra, como titular de Barbastro-Monzón, Alfonso Milián comentó que el "asunto" de los bienes "está bastante encauzado" y reconoció que "a mí me tocará recoger los frutos de mis antecesores, que han hecho un buen trabajo y ojalá sea pronto".

SENTENCIA TRIBUNALES ECLESIASTICOS

A día de hoy, la Diócesis de Barbastro-Monzón tiene a su favor una sentencia de los tribunales del Vaticano a favor de la devolución de los bienes, que pertenecen a parroquias de la Franja que estuvieron integradas en la Diócesis de Lérida y, posteriormente, pasaron a depender del Obispado barbastrense. Los bienes están custodiados en el Museo Diocesano de Lleida.

El proceso judicial se inició en 1995, después de que el Obispado de Lleida se negara a devolver los bienes histórico-artísticos, que fueron solicitados desde Aragón. Las sentencias de los tribunales eclesiásticos fueron favorables a Aragón y la Diócesis de Lleida presentó varios recursos. El último de ellos fue rechazado a comienzos de 2004 y el 16 de febrero el Vaticano hizo pública su decisión de desestimar la súplica de la 'restitutio in terminis' presentada por Lleida. Este Obispado había presentado la súplica en agosto de 2002, una vez agotadas todas las posibilidades. El objetivo era resolver por vía técnica y jurisdiccional las diferencias de opinión con la Diócesis de Barbastro-Monzón. Entonces, el 16 de febrero, el Obispado de Lleida emitió una nota en la que afirmaba que actuaría "en consecuencia", conforme a lo establecido en el Derecho Canónico.

Posteriormente, el 24 de febrero, la Nunciatura Apostólica en España solicitó a la Santa Sede que se ejecutara el decreto por el que la Diócesis de Lleida debía devolver los bienes. El nuncio apostólico, Manuel Monteiro, apostó por la designación de un ejecutor para que resolviera el contencioso.

Monteiro tomó esta decisión tras comprobar cómo se retrasaban los trabajos de la Comisión Mixta creada por los Obispados de Barbastro-Monzón y Lleida, constituida para determinar la propiedad de las piezas, de las que Aragón reclama más de un centenar.

Una vez conocida la sentencia del tribunal eclesiástico del Vaticano, el Obispado de Barbastro-Monzón consideró agotada la vía jurídica eclesiástica. Además, los tribunales civiles españoles reconocen, en estos casos, las sentencias de los órganos judiciales del Vaticano, por lo que las autoridades civiles y eclesiásticas de Aragón entienden que la sentencia es definitiva. El Obispado altoaragonés ha reclamado la devolución inmediata de los bienes.

El Obispado altoaragonés ha presentado, hace tiempo, un listado de un centenar de bienes que pertenecen a las parroquias, si bien no se ha alcanzado un acuerdo definitivo con Lleida.

El conflicto alcanzó también a los partidos políticos, que tomaron partido por sus respectivos territorios. Así, representantes del Gobierno de Aragón mantuvieron contactos con dirigentes políticos catalanes. Por ejemplo, el vicepresidente del Ejecutivo aragonés, José Ángel Biel (PAR), se entrevistó con el conseller catalán de Relaciones Institucionales, Joan Saura, a quien recordó que los tribunales eclesiásticos reconocieron que numerosas obras custodiadas en el Museo Diocesano de Lleida eran de propiedad aragonesa. Los restantes partidos también hicieron numerosas declaraciones a favor de una u otra Diócesis.

Recientemente, el presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, insistió en que el caso está resuelto en los tribunales eclesiásticos y negó validez a la posibilidad de que el Obispado de Lleida recurriera a la vía de la Justicia civil, puesto que --comentó-- los tribunales civiles españoles asumen las sentencias emitidas por los tribunales eclesiásticos, en estos casos.

VALOR ARTÍSTICO

Los bienes en litigio proceden de numerosas parroquias ubicadas en comarcas altoaragonesas como La Ribagorza, algunas de gran valor artístico y económico, que se trasladaron al Museo Diocesano de Lleida para protegerlas de posibles robos y para ser expuestas como obras de arte. Se trata en su totalidad de piezas de arte religioso, como cálices y tallas de madera, algunas de gran antigüedad. Este hecho, calificado desde Aragón como un "expolio" se produjo a lo largo de los años en que estas parroquias, ubicadas en zonas de habla catana y fronterizas con la provincia de Lleida, pertenecían al Obispado de la provincia vecina.

A comienzos de la década de los años 90 del siglo XX estas parroquias volvieron a depender de las autoridades eclesiásticas de Aragón. El Obispado reclamó la devolución de los bienes y proyectó la construcción de un Museo Diocesano en la localidad de Barbastro, o en Monzón, ya que el único museo de estas características en el Altoaragón está en la ciudad de Huesca y pertenece a la Diócesis de la capital oscense. El Obispado de Lleida argumentó durante años que, aun en el caso de que los bienes pertenecieran, nuevamente, a Aragón, el valor artístico de las piezas exigía una conservación realizada con criterios profesionales, lo que entonces era posible en Lleida, pero no en Barbastro.

Europa Press


Al senyor Candel: a la Franja, en català

franja | 25 Desembre, 2004 19:42

Al senyor Candel: a la Franja, en català

Quan puges a la primeria de novembre a Perpinyà per celebrar el Correllengua, sovint et reclamen que no esperes tant a pujar-hi, que cal conèixer i trepitjar el país. I és veritat. Si hi penses, l´aïllament en què vivim, és un alytre dels símptomes i dels efectes de l´alienació –digueu-li personal o nacional- que hem sofert i sofrim als nostres països, una alienació que fa tremolar una mica les cames encara quan travesses la “ratlla de França”, o que fa que et comportes com un autèntic estrany quan arribes a la Franja i no saps que hi ets a casa.
Això vaig pensar en llegir un article de Freancesc Candel a l´Avui on es posava en evidència la seva ignorància envers la Franaj i envers les reivindicacions i esperances de gent que treballa per eixir del pou foradat del franquisme i el postfranquisme, i altres menes de “posts” que alimenten l´anticatalanisme d´aquesta part dels Països Catalans.
Sí, senyor Candel, si heu de fer eixir la Franja en els vostres escrits com ho heu fet el 30 de novembre, a la secció “Diàlegs”, ja us en podeu abstenir.
¿Voleu dir que necessitàveu adornar l´article Horta de Sant Joan i Picasso amb els referents amb què ho feu? ¿Calia, per alguna raó estètica, parlar amb tanta naturalitat d´un “manyico” de Vall-de-roures i d´aquest parlar castellà tan especial que abusa fins al cansament dels diminutius? O era per raons argumentals? Potser volíeu donar alguna lliçó de geografia, barata d´altra banda, descrivint com es deixa enrereCatalunya quan arribes a Horta de Sant Joan i entres a l´Aragó més profund perquè ets a Vall-de-roures de Matarranya.
Mireu, jo havia llegit aquell llibret que deia “Donde la ciudad cambia de nombre”, on queda prou clar com es deixa de ser una cosa per esdevenir-ne una altra diferent i desnaturalitzada, en el cas de la vostra novel.la; i ara hi he tornat a pensar. Sí, amb el vostre desafortunat article he arribat a la conclusió, fent un procés a l´inrevés, que podem dir: a Vall-de-roures, al Matarranya i a la Franja de Ponent, tot i rebre atacs i pressions enormes, que en bona part són els mateixos que denuncieu al vostre llibre, avui la llengua encara no hi canvia de nom i s´hi respira el mateix aire i s´ensumen les mateixes olors que a Horta.
O siga, senyor Candel i tots els qui us acosteu a les comarques més occidentals de l´àmbit català: no us hi entesteu a buscar catxirulos estranys perquè, com solem dir els qui aspirem a recuperar dignitats amagades, els únics catxirulos perillosos són els mentals d´aquells que ens volen impedir sentir encara, sortosament, un món que malda per viure, dignament, en català.

Francesc Ricart
(Fraga, Baix Cinca)

Article transcrit per Joaquim de Riuclar al fòrum de ponent

Horta de Sant Joan i Picasso

franja | 25 Desembre, 2004 19:41

Horta de Sant Joan i Picasso

Francesc Candel
É rem a Vall-de-roures. Catalunya havia quedat enrere feia no res. Al poble havíem demanat per l'hotel La Torre del Visco. Havíem sortit de Barcelona sota l'esplèndid sol estiuenc que feia aquella tardor i havíem arribat al poble quan ja era nit tancada, tancada no perquè fos gaire tard, sinó perquè ara es fa fosc molt d'hora. Vall-de-roures era desert i vam demanar a un mañico -mañico, tot i ser un home gran- per l'esmentat hotel. Molt gentil i puntualitzador, ens va indicar com anar-hi. Va assenyalar la carretera que havíem d'agafar. Agafant la dreta arribaríem a un "llanico". Seguint el "caminico", que començava allà arribaríem, "mismo mismico" a l'hotel. Havíem de tenir paciència, perquè el trajecte era llarg, però "tranquilicos" perquè estàvem en el bon camí. El seu castellà era ple de diminutius. Així que vam obeir i vam arribar sense novetats.
Hi ha poblacions, sobretot poblacions petites, que tenen una olor particular. Per exemple, Torre Baja feia olor d'poma, quan viatjàvem per Ademuz. Alguns pobles andalusos fan olor d'oli. Horta de Sant Joan fa olor de Picasso, i si no és olor, perquè no conec ni sé que existeixi aquesta olor, es podria dir que tota ella, i d'una manera més que complementària, transcendeix tota Picasso. L'endemà, i després d'esmorzar, els que ens havíem citat allà vam decidir fer diferents camins i trobar-nos al migdia per dinar a l'hotel. Joana Gardés i jo vam escollir anar a Horta de Sant Joan a veure els seus Picassos. Només un jove anomenat Julián se'ns va afegir. La resta van escollir diferents objectius. Pel que sembla, i pel que rondinaven, Picasso no els interessava gens.
El Centre Picasso d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) ocupa un enorme casalot de pedra. El casalot és gran i el museu petit. L'encant dels museus petits és que tenen principi i final. No hi naufragues com en els grans. Horta de Sant Joan i les estades que hi va fer Picasso s'assenyalen com l'inici del cubisme. D'altres situen aquests inicis a Les senyoretes del carrer d'Avinyó. Tot és qüestió de perspectives. El Centre Picasso d'Horta pretén ser un homenatge permanent i constant al genial pintor i acollir la reproducció, tan fidel com sigui possible, de totes les obres que el geni va crear en aquesta població o sota la seva influència. La pàtina que el temps va donant a aquestes reproduccions fa que semblin com més va més autèntiques. Picasso va sintetitzar el seu pas per aquest poble en la seva famosa frase: "Tot el que sé ho he après a Horta". Endevines que Horta de Sant Joan li està entranyablement i profundament agraïda. Picasso també ho estava dels forts llaços afectius que es van establir entre aquesta població i ell.
Avui, 30-11-04

Les Jornades de la Franja a Lleida (CERIb)

franja | 24 Desembre, 2004 09:37

El Departament de Filologia Catalana i Comunicació amb la col.laboració del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya realitzaren una Jornada sobre "La Franja de Ponent" inaugurada pel seu coordinador el Dr. Albert Turull (Udl) i en Ardanuy epresnenatació del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Posteriorment el Dr. Ramon Sistac, cap del Departamet de Filologia Catalana i Comunicació, vice-president del Institut d´Estudis Catalanas i director del Àrea de Lingïstica del CERIb va parlar sobre "Llengua, identitat i territori" on analitzar la díficil geografia del territori en qüestió, desde el Matarranya fins a la Ribagorça, les seves diferències i els nom assignats per a denominar-lo, "Franja, Franja de Ponent, Franja d´Aragó" i la seva identitat lingüistica i cultural, tot i les divergències nord-sur lingüistiques, culturals, econòmiques i històriques

Desprès d´un descans,es realitzà una taula rodona moderada pel Dr. Albert Turull sobre "Les Associacions i la Defensa de la Llengua" en que intervingueren Jaume Borbón (President de la Institucuó Cultural de la Franja de Ponent), en Josep Galán -President del Institut d´Estudis del Baix Cinca-, Hipòlit Solé (president de la Associació Cultural del Matarranya) i en Carles Barrull, Secretari i Director del Àrea de Ciències Humanes i Socials del CERIb. Els tres darrers són també co-vicepresidents de la Institució Cultural de la Franja.

Tots quatre varen explicar les activitats dels seus col.lectius en defensa de la llengua catalana a la Franja i es va reclamar almenys una "Ley de lenguas" que la protegeixi legalment, tot i que mentrestant, i posteriorment, cal anar sensibilitzant als habitants i als polítics per a que del català de casa i del bar es passi a un català públic i natural i a un català escrit amb assiduitat.

Per la tarda, en Hèctor Moret fèu "una lectura a l´obra de Jesús Montcada" on es referí a la Literatura de Mequinença i al context viscut i escrit per en Jesús Montcada, darrer Premi de les Lletres Aragoneses.

Desprès d´un descans hi va haver una taula rodona sobre "Una literatura de la Franja?"  moderada pel Dr. Joaquim Capdevila (Udl) amb la participació de Josep-Anton Chauvell, Susanna Barquín i en Josep Anton Carrègalo 

La gran majoria dels ponents vàren manifestar que Lleida és la capital de bona part de la Franja i demanaren una Llei de Llengues, el marc legal des d´on pot anar dignificant la llengua catalana en aquest territori.


Silvestre Hernández presenta su última novela en catalán

franja | 21 Desembre, 2004 20:50

Silvestre Hernández presenta su última novela en catalán

‘Aigües tèrboles’ ha recibido ya dos galardones este año

REDACCION / Alcañiz
El poeta turolense José Miguel Gracia, ganador del premio Guillem Micolau de este año, fue el encargado de realizar la presentación previa del libro Aigües tèrboles (Aguas turbias), la última novela del escritor del Matarraña Silvestre Hernández. Es una obra escrita en catalán que ha sido galardonada con el XIII Premio Ciudad de Badalona de Narrativa y el XVII Premio de la Asociación Solsticio de Verano.

La presentación de la novela tuvo lugar el jueves pasado en la Biblioteca Can Casacoberta de Badalona (Barcelona) en un acto al que asistieron alrededor de 200 personas.

La novela Aigües tèrboles se desarrolla a lo largo de los años veinte en el territorio de la Escresola, una zona de Peñarroya de Tastavins, antaño rebosante de vida y repleta de masías, además de extenderse por otros pueblos del Matarraña, por Alcañiz, Zaragoza y Barcelona.

El Grupo Planeta prevé lanzar la novela al mercado a mediados de enero.
Población Press

Por lo que respecta al retorno de los bienes de la Franja, Milián considera que es un asunto “bastante bien encauzado”.

franja | 21 Desembre, 2004 00:21

Multitudinaria y calurosa bienvenida al nuevo obispo de la Diócesis Barbastro - Monzón

José Luis Pano - 20/12/2004
Somontano. Una multitud de vecinos de las comarcas de la Diócesis de Barbastro – Monzón abarrotó en la tarde de ayer la Catedral de La Asunción de la ciudad del Vero para dar una calurosa y emotiva bienvenida al nuevo obispo, el turolense monseñor Alfonso Milián.
El actual obispo, de 65 años, ha sido vicario episcopal y obispo auxiliar de la Archidiócesis de Zaragoza. Ha dedicado buena parte de su labor pastoral en el movimiento laico y los jóvenes de Acción Católica. Precisamente, en su primera homilía manifestó su deseo de acercarse a todos los sacerdotes y trabajar con el “laico que para mi tiene una importancia decisiva. Creo mucho en los laicos y en los niños que son capaces de hacer maravillas transformando la sociedad para construir el reino de Dios”.
Milián recibió el báculo del beato obispo Florentino y la mitra de manos del arzobispo de Zaragoza, Elías Yanes. El nuevo obispo estuvo también arropado por sus dos antecesores, Ambrosio Echevarría, Juan José Omella, todos los obispos de la diócesis aragonesas, de Tarragona, Tenerife, Bilbao, Lérida, Osma – Soria, Sigüenza – Guadalajara, Urgell, Vitoria; abades de Leire, Oliva, Poblet, y vicarios de la Prelatura del Opus Dei. Unos doscientos sacerdotes ayudaron en la Eucarístia, así como varios colectivos cristianos venidos desde las tres provincias.
También estuvo el presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, el vicepresidente, José Ángel Biel, el Justicia, Fernando García Vicente, el presidente del Tribunal Superior de Justicia de Aragón, Fernando Zubiri, el alcalde de Barbastro, Antonio Coscuella, el teniente de alcalde de Monzón, Manolo Campo, presidentes de comarcas, concejales y diputados provinciales y regionales.
Por lo que respecta al retorno de los bienes de la Franja, Milián considera que es un asunto “bastante bien encauzado”. “A mí me tocará recoger los frutos de mis antecesores que han hecho un buen trabajo y ojalá sea pronto”, afirmó.         
Franja Digital

CHA quiere conocer cómo marcha la redacción de la guía de nombres propios en aragonés y catalán

franja | 20 Desembre, 2004 17:19

NOTA DE PRENSA


CHA quiere conocer cómo marcha la redacción de la guía de nombres propios en aragonés y catalán


A raíz de una iniciativa del diputado Gonzalo González aprobada en noviembre de 2003, el Gobierno de Aragón debe publicar y distribuir antes del próximo verano un índice onomástico en aragonés y catalán para garantizar el derecho de todos los ciudadanos a elegir para sus descendientes un nombre en las lenguas propias de la Comunidad Autónoma.

 


El diputado de CHA en las Cortes, Gonzalo González, preguntará en el pleno del próximo lunes 20 de diciembre por las acciones que ha realizado o tiene previsto realizar el Gobierno de Aragón para elaborar, antes del próximo 25 de julio, un índice onomástico de nombres propios en aragonés y catalán, tal y como acordaron los grupos parlamentarios el pasado 25 de noviembre de 2003.

En esa fecha, la Comisión de Peticiones y Derechos Humanos aprobó una proposición no de ley presentada por González instando al Gobierno “a publicar y distribuir, en el plazo de veinte meses, un índice onomástico de nombres propios en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, aragonés y catalán, fácilmente accesible, con objeto de garantizar el derecho de todos los ciudadanos a elegir para sus descendientes un nombre en estas lenguas”.

Para el diputado aragonesista, el objetivo principal de esta iniciativa es “contribuir a la normalización lingüística en nuestra comunidad” y, más concretamente, “reforzar el derecho a escoger libremente el nombre propio de los niños y niñas nacidos en Aragón que se ve dificultado, en el caso del aragonés y el catalán, por el secular abandono institucional de estas lenguas”. Respecto a ciertos casos en que se han encontrado dificultades para inscribir estos nombres en el Registro Civil, tal y como sucedió hace unas semanas con una niña a la que sus padres querían llamar Malena, González confía en que “esta guía servirá como listado oficial y para que no se puedan usar pretextos absurdos como que no figuran en el santoral, son diminutivos o no han adquirido sustantividad propia”.

Según el Instituto Aragonés de Estadística, de los 57.704 niños y niñas nacidos entre los años 1996 y 2001, alrededor de 630 fueron inscritos en el Registro Civil con nombres en aragonés o con grafía aragonesa, lo que supone un 1% del total, mientras que no están contabilizados los nombres en catalán. Respecto a los primeros, Izarbe, Jara y Malena son los más frecuentes para niñas y Lorién, Lizer y Francho para niños.
ara
19/12/04
Chunta Aragonesista

Noms en català i aragonès a les Corts d'Aragó

franja | 20 Desembre, 2004 17:10

El Diputat de la CHA en les Corts d’Aragó, Gonzalo González, preguntarà al Ple d’avui dilluns per les accions que s’han portat a terme o estiguin previstes d’executar per part del Govern aragonès per a elaborar, abans del 25 de juliol, un índex onomàstic de noms propis en català i aragonès, tal i com es va acordar per part del grups parlamentaris el 25 de novembre de 2003. En aquesta data es va aprovar una proposició no de llei en la qual s’instava al Govern d’Aragó a publicar i distribuir, en el termini de vint mesos, un índex onomàstic de noms propis en las llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, aconseguint garantir el dret dels ciutadans per a triar aquests noms per als seus fills.
Vilaweb Fraga

Es publiquen les Jornades sobre les Relacions històriques entre Catalunya i Aragó

franja | 18 Desembre, 2004 20:14

Estimats amics i amigues,
 
Us comuniquem que han estat publicades les Actes de les Jornades sobre les Relacions històriques entre Catalunya i Aragó que van tenir lloc a Fonts. La publicació ha estat elaborada per les premses universitàries de Lleida i de Saragossa, amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i el Centre d'Estudis Ribagorçans. Des del CERIb animem als centres i institucions de Catalunya i Aragó a seguir aquest tipus de col·laboracions tan necessàries.
 
CENTRE d'ESTUDIS RIBAGORÇANS
CERIb

Reclaman que Lleida actúe como capital cultural de Ponent

franja | 16 Desembre, 2004 13:17

Imatge cedida per Catalunya 1714

La Mañana, 16/12/2004

Insten la DGA a protegir el català a la Franja

franja | 15 Desembre, 2004 14:52

Imatge cedida per Catalunya 1714

EL SEGRE, 15/12/2004


Reapareix ARO, la revista en català de la Ribagorça

franja | 14 Desembre, 2004 09:29

El cap de setmana dels dies 11 i 12 de desembre se va repartir per les cases del municipi de Benavarri el número 6 d'ARO (Aragonesos de la Ribagorça Oriental). L'anterior número d'esta publicació bimestral eva aparegut al maig de 2004. Este article, signat pels coordinadors del butlletí i inclòs al número 6, explica els feits:

ARO TORNA A EIXIR...

Per primera vegada, els coordinadors d’ARO voldríem prendre la paraula per donar algunes explicacions. Ben segur que serà també l’última: si el butlletí continua, no en caldrà més; i si desapareix, no tindrem ocasió de donar-ne. Per tant, més val que aprofitem este número per explicar-mos un poc, no siga que mos passe com ara fa sis mesos. ARO va morir i no vam podre ni dir Adéu. Però comencem pel principi.

Quan, a l’estiu de 2003, se mos va encarregar a natres dos crear un butlletí bimestral, vam marcar-mos tres objectius: informar de l’activitat de l’Ajuntament, donar cabuda a la lliure expressió d’opinions i utilizar en naturalitat el nostre català ribagorçà. Per això vam separar clarament les seccions d’opinió de les seccions d’informació, per això tots els articles d’opinió se van publicar firmats, per això vam decidir redactar les notícies en català ribagorçà (tensant la normativa tant com podévem per tal de ribagorçanitzar-la) i que els articles firmats estiguessen en la llengua que cada autor triés. Poc a poc se va anar creant un equip de gent en ganes de treballar: Jordi Sopena (entrevistador d’alcaldes); Alba Perna, Daniel Almuzara i Ana Prior (“cuiners” d’Arròs Bullit); Raúl Llagüerri (artista de la crònica dibuixada) i Enric Marqués (coordinador de Cult-ARO). A part d’este equip, molts van ser els que van veri publicats els seus articles en total llibertat.

De repent, al mes de juny de 2004, quan ja portàvem un any!, algú que no formava part de l’equip de treball va dir que molta gent no enteneva el català ribagorçà i que les notícies s’even de publicar també traduïdes al castellà. Natres (Julio i Manel) pensàvem que la “doble versió” eva justament el contrari d’utilitzar en naturalitat la nostra llengua, això eva rebaixar-la a llengua pobreta que necessita traducció, i així ho vam dir als regidors que mos van voldre escoltar. Finalment, com que el ple municipal se va decantar per la “doble versió", vam decidir deixar la coordinació d’ARO.

El temps ha passat, ARO no ha aparegut més i el ple ha aprovat una declaració de principis en favor del català ribagorçà. I ara? Ara se mos demana reprendre el treball i el butlletí torna a eixir tal com eva. Ací estarem cada dos mesos, disposats a continuar endavant... si mos deixen. ARO torna a eixir... de moment.

La beceitana Susana Antolí gana un concurso literario

franja | 13 Desembre, 2004 16:00

Peñarroya de Tastavins

La beceitana Susana Antolí gana un concurso literario

Es la primera edición del certamen, organizado por el Ayuntamiento

REDACCION / Alcañiz
La beceitana Susana Antolí Tello ha sido la ganadora del I certamen literario en catalán ‘Vila de Pena Roja y Matíes Pallarés’, organizado por el Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins.

El premio, dotado con 250 euros y con un trofeo que representa las Rocas del Masmut de la localidad, se entregó el pasado domingo en este municipio de la Comarca del Matarraña.

La ganadora del certamen presentó para este premio un relato titulado Lo tio Mentiroles y el dragón de Peñarroya, redactado en catalán.

La entrega de este galardón ha coincidido en el tiempo con la celebración de las jornadas literarias organizadas por las consejerías de Cultura y Turismo del Consejo comarcal y que llegaron a su tramo final el pasado miércoles con las exposiciones abiertas en Cretas, que preparó la Asociación de mujeres Ilercavonia. La localidad acogió las muestras Entre culturas. Rincones del mundo, del fotógrafo Gaudencio Huesa; Pequeños detalles de artesanía, de Manuel Fuster y la de tapices de Montse Conchello.

Relatos hiperbreves

Por otra parte, las Jornadas literarias del Matarraña se han cerrado antes de lo previsto, dado que la entrega de los premios del I Concurso de Relatos Hiperbreves, previsto para hoy a las 21.00 horas en Calaceite, ha quedado suspendido.

Según informaron desde el Consejo comarcal del Matarraña, la organización decidió posponer la entrega de este galardón a causa de “la gran cantidad de trabajos presentados”. En ese sentido, informaron de que el concurso no queda en suspenso, sino que se retrasa varias semanas, y añadieron que la organización avisará con antelación de la fecha del fallo del jurado que entrega los premios.

En cuanto a los relatos presentados al concurso, el Consejo comarcal del Matarraña informó de que se han presentado 200 relatos, de autores de diferentes nacionalidades, lo que puede calificarse “como un éxito de participación en la que es la primera convocatoria del certamen”.
http://www.poblacionpress.net/04/041213/ddtmatarranya041213.htm

Primera jornada sobre la Franja de Ponent

franja | 10 Desembre, 2004 23:15

Dimarts, 14 de desembre de 2004. Lleida.
11.00h La Franja: llengua, identitat i territori.
        Dr. Ramon Sistac
12.30h Taula redona. Les associacions i la defensa de la llengua.
    Sr. Josep Galan (IEBC)
    Sr. Hipòlit Solé (ASCUMA)
    Sr. Jaume Borbón (ICFP)
17.00h Una lectura de l'obra de Jesús Moncada
    Sr. Hèctor Moret
18.30 Taula redona. Una literatura de la Franja?
    Sr. Josep Anton Chauvell
    Sra. Susanna Barquín
    Sr. Josep Anton Carrégalo

Més informació (tríptic)

La campanya 'Tirant a l'escola' arriba a la Catalunya Nord

franja | 10 Desembre, 2004 21:02

Els escolars nord-catalans també participaran a la campanya de 'Tirant a l'escola'. La iniciativa l'organitza Acció Cultural del País Valencià (ACPV) amb el suport de les universitats públiques del País Valencià i la Universitat de Lleida. Fa poc l'han presentada al Centre Departamental de Documentació Pedagògica (CDDP) de Perpinyà. De fet el que comença ara és una primera fase en què és previst fer arribar els materials didàctics de la campanya a uns tres-cents alumnes dels instituts nord-catalans. L'objectiu de 'Tirant a l'escola' és el de promoure arreu del país de manera didàctica i pedagògica, la lectura de l'obra més universal de la literatura catalana. A la Catalunya Nord la iniciativa es duu a terme amb el suport del Consell General.
aquesta campanya ha viatjat per arreu del país, duent els còmics de l'èpic personatge, Tirant lo Blanc, arreu del país. enguany s'ha desenvolupat al País Valencià i a la Franja de Ponent amb la participació de prop de dotze mil nois i noies de primària i de primer cicle d'ESO. Per a la segona edició, ja s'ha confirmat la participació de tots els municipis menorquins, coordinats pel Consell Insular de Menorca.

----------
+ Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Cultura i llengua.

Vilaweb 10-12-2004

Franja de Ponent i Països Catalans

franja | 03 Desembre, 2004 13:43

Franja de Ponent i Països Catalans

Joaquim Montclús
R ecentment el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va crear una certa polèmica a l'intentar aparcar el terme Països Catalans perquè, segons ell, el 90% dels valencians no l'accepten. Uns mesos abans, altres dirigents del seu partit van crear també una certa polèmica al parlar amb termes semblants referint-se a la Franja de Ponent.
El terme Països Catalans va començar a utilitzar-se a finals del segle XIX per designar les terres de parla catalana. Bé, és veritat que també l'utilitzaren alguns grups polítics, principalment a partir del 1931, com a concreció d'un projecte polític substituint el nom de Catalunya Gran o d'altres per l'estil. Després del Decret de Nova Planta, a poc a poc va deixar de tenir vigència el nom de la Corona catalano-aragonesa o Corona d'Aragó i aleshores algun nom s'hi havia de donar. Així, el terme Països Catalans va passar a tenir un doble significat. Per un costat servia als qui pretenien un projecte polític comú i per un altre era la designació dels territoris de parla catalana, i fins i tot també s'utilitzava per designar tota la nació catalana, sense discutir la forma d'organitzar el territori des del punt de vista polític.
Per als territoris de parla catalana sota l'administració d'Aragó a partir del 1975 es va anar imposant el terme de Franja de Ponent. Recordo que l'any 1984, després de la Declaració de Mequinensa, les mateixes autoritats aragoneses, per treure importància a la cosa, malgrat que elles anomenaven el territori Franja Oriental d'Aragó, no tenien cap problema que hi hagués qui en digués Franja de Ponent, ja que consideraven que es feia des del punt de vista lingüístic.
Amb el terme Països Catalans va passar una cosa semblant. Una bona part de la gent de la Franja sempre ha admès el terme com a designació de tot el territori de parla catalana. Hi ha hagut alguns intents de canviar-ne el nom, per exemple donar-hi el de països germans de llengua, però la cosa no ha funcionat. A la Franja una bona part dels grups que defensen la cultura i la llengua catalana, per agradar als de Saragossa, van intentar imposar el terme de Franja d'Aragó i, davant les protestes de la mateixa gent del territori, van haver de desistir i ara parlen, a seques, de la Franja. Al País Valencià, tret de la ciutat de València, hi ha moltes parts del territori que no sols accepten el terme, sinó que se senten orgulloses de pertànyer als Països Catalans. Una altra cosa són els qui fan soroll en contra del català, amb els seus poderosos mitjans de comunicació, que sembla que en siguin molts, però no en són tants.
Tornant a la Franja, els polítics d'Aragó saben perfectament que si el Principat posés més atenció en la Franja ells tindrien problemes de debò. Per aquesta raó estan endarrerint tant com poden la llei de llengües, i és més, a l'hora d'estructurar les comarques, ho han fet creant una gran confusió entre els seus habitants i una gran dependència de les veïnes poblacions importants de parla castellana. De totes maneres la gent de la Franja sap que des de tots els àmbits depèn en gran manera del Principat. Per posar un exemple, la gent de la comarca del Matarranya, una zona principalment rural i dominada encara per alguns cacics, sap perfectament que el seu àmbit cultural són els Països Catalans i que el seu estatus econòmic depèn en gran manera de la Catalunya estricta. Als aragonesos, com diuen ells, sols els veuen passar per la carretera per anar a les platges de Salou i Cambrils, però a les poblacions no se'n para cap. Les relacions quotidianes es desenvolupen amb la gent veïna del Principat i del País Valencià i ja em diran vostès com n'han de dir, d'aquesta realitat.
No és qüestió de canviar els noms, és qüestió que el Principat miri un poc més de cara al sud. La tendència de la gent del País Valencià, com la del Principat, és mirar cap al nord. Malgrat que sigui un xic costós la gent i els polítics del Principat han d'intentar invertir la tendència i mirar més de cara al sud i de cara a ponent i segur que les coses canviaran.
Avui

Iglesias parlarà de la Constitució a Fraga

franja | 02 Desembre, 2004 21:28

L’IES Ramon J. Sender rebrà al President aragonès, Marcel·lí Iglesias, el divendres 3 de desembre, en un acte commemoratiu del “dia de la Constitució”. Aquesta xerrada sobre la Carta magna serà a les 12.30 h i estarà dirigida als alumnes dels dos IES de la nostra ciutat. També hi assistirà la Consellera d’Educació, cultura i deport, Eva Almúnia, i l’Alcalde de Fraga, Vicent Juan.

Vila Web Fraga

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb