L'acord de reciprocitat de TV3 i C9 podria fer arribar AragónTV al País Valencià
franja | 11 Octubre, 2008 19:03
Rambla afirma que l'acord amb Catalunya per TV3 «va bé» mentre anuncia un canal de notícies 24 hores
dissabte, 20 setembre de 2008
Cada divendres té lloc la reunió de govern de l'executiu de Camps, durant la qual el Consell aprova un seguit de mesures. Després, el portaveu del govern apareix davant dels mitjans per a explicar les decisions que ha pres el Consell. Ahir, Vicente Rambla va assegurar que les relacions amb el govern de Catalunya són bones i s'espera que la Comunitat Valenciana dispose d'un nou canal multiplex a través del qual es podria veure TV3. En aquest multiplex s'afegirien les televisions d'altres territoris veïns, com Múrcia, Aragó o les Balears.
El segon multiplex, ja autoritzat pel Ministeri, seria per on emetria el canal de notícies, paregut al 3/24 de Catalunya o al 24 Horas de Televisió Espanyol. Dos canals del segon multiplex serien públics i els altres dos privats. El tercer multiplex serà pel qual s'emetrà TV3 i algunes de les televisions públiques dels territoris limítrofs amb la Comunitat Valenciana.
"Mai s'han fet uns Jocs als Pirineus; el COI ens els deu"
franja | 11 Octubre, 2008 17:10
ENTREVISTA // ALBERT PINTAT // CAP DE GOVERN:
"Mai s'han fet uns Jocs als Pirineus; el COI ens els deu"
IVÁN MOURE
ANDORRA LA VELLA
El 25 de juliol pot haver-hi estat l'inici d'una fita que, no se sap quan, pot ser la més important de la història del Principat: acollir uns Jocs Olímpics d'Hivern. Aquell dia el cap del Govern, Albert Pintat, estava a l'Expo de Saragossa i l'alcalde de la capital de l'Ebre, Juan Alberto Belloch, li va proposar recuperar la candidatura per uns Jocs Olímpics d'Hivern. Des de llavors s'han tornat a reunir dues vegades més, una al Principat a l'agost i una altra en terres aragoneses al setembre. Pintat reconeix que seria un somni fet realitat aquest projecte que està començant a agafar forma. I té les idees clares.
--¿Quin serà el següent pas?
--Espero una trucada del senyor Belloch.
--¿Què vol dir amb això?
--Que ens ho han proposat a nosaltres i no al revés. Hem de respectar les jerarquies i s'ha de respectar d'on neix la idea, que ha estat a Saragossa. L'experiència ens ha demostrat que ens costa anar units perquè ens costa acceptar lideratges d'una unitat, però Andorra està acostumada a sumar als països del nord i del sud i podem aportar un plus que pot ser decisiu per a l'èxit comú.
--Entrem en matèria. ¿Sona bé Jaca Pirineus 2018?
--Sí, però això primer hem d'empaitar aquest somni. S'ha de trobar una finestra a l'any que sigui, fer contactes amb el Comitè Olímpic Internacional (COI) i fer una estratègia. Hem d'assegurar-nos que fem el procediment adequat per no cometre errades.
--¿Però s'està treballant perquè sigui d'aquí a deu anys?
--Algú està pensant això a Saragossa, però personalment crec que és igual al 2018 que al 2028, l'any és secundari; el més important és que tots els pasos estiguin ben fets. També depèn de Madrid; si guanya la candidatura per acollir els Jcos Olímpics del 2016, la situació canvia. La situació seria llavors impossible, ja que Espanya tindria les olimpíades d'estiu i hivern, però la vida és llarga i s'ha d'anar planificar. Sabem que si el COI la concedeix a Europa, a la següent tocarà en un altre continent, però en anys posteriors tornarà al Vell Continent i llavors ja ho tindríem tot preparat.
--¿Com va sorgir la idea de fer una candidatura conjunta?
--El 25 de juliol, a l'Expo, el senyor Belloch em va dir: "Escolta, tenim pendent resoldre un tema". Aquest és un senyal que demostra les bones relacions entre Andorra i Espanya.
--¿No sembla més aviat una utopia que Andorra sigui el centre neuràlgic de l'esquí mundial algun dia?
--No, si Espanya vol. Hi ha una gran ambició aragonesa amb dues persones que tenen una simpatia estructural definitiva amb Andorra perquè tots dos, Belloch i Marcelino Iglesias president de la Diputació General d'Aragó, són parents llunyans dels coprínceps d'Andorra. Belloch ho és del copríncep Belloch i Iglesias també és llunyà de Ramon Iglesias Navarro. Davant d'això, Andorra diu: "Encantats".
--¿Per què creu que és possible?
--Perquè Samaranch és amic d'Espanya i el Principat i sabem que un dia o un altre sabem que caurà. Ho veurem nosaltres o no, però el COI li deu uns Jocs als Pirineus, ja que mai no n'ha acollit uns.
--¿Per què Saragossa i no una altra ciutat? ¿O per què no Andorra sola, per exemple?
--Andorra s'equivocarà si va sola. El dret a somiar el tenim i molts somnis es compleixen i Saragossa n'és l'exemple. S'ha transformat en tres anys. Competia contra Itàlia (Trieste) i Grècia (Salònica) a l'Expo i ha guanyat. Saragossa és la follia de l'èxit.
--¿Què vol dir amb això?
--Que d'un somni ha demostrat que ha pogut fer una realitat i només ho fa un home valent. Belloch ho van fer en tres anys, no en trenta. Ha creat comunicacions revolucionàries amb l'AVE, l'autopista, l'aeroport i han tingut l'ambició de transformar Saragossa en un centre logístic europeu de qualitat. Vull dir que els somnis es poden fer realitat per absurds per semblin.
--I si es treballa en equip millor, ¿oi?
--Està clar que l'èxit crida l'èxit i Aragó era una zona deprimida per al món amb una gran energia i hi ha hagut una coincidència de tres nivells: de la ciutat, de l'autonomia i de l'Estat. Entre les tres parts van aconseguir transformar un somni en realitat, però amb un líder.
--¿Quins són els punts a favor del projecte?
--Per acollir uns Jocs s'ha de viure una batalla diplomàtica. El COI són homes i voten, i se'ls ha de donar arguments. Andorra esta guanyant molts punts fent Campionats del Món FIS i sempre hem quedat bé. Hem fet una pista especial de descens sota la seva supervisió i estan encantats per aquest projecte i disposats a supervisar-ne altres de futurs. També si tenim la sort que el canvi climàtic no ens afecti gaire i tenim neu, el somni pot ser una realitat. Tenim una quota d'altitud alta i això ens beneficia per sobre de molts altres llocs.
--¿S'aprofita l'experiència del 2002?
--Tenim un material professional de gran qualitat que va passar el primer tall per ser candidatura i d'Andorra sola, que ja té un mèrit enorme. Andorra té tot l'avantatge en tot el que estigui relacionat amb la neu. Tot suma i és important per a la imatge, el capital de promoció, el que estem fent amb la FIS... Tot és un paquet i anem pujant graons. Aquest és l'últim pis i és coherent perquè ja ho hem provat. Tenim experts i consultors. No partim de zero, no està tan deslligat tot, tenim recursos i el primer pis es pot reconstruir amb facilitat.
--A Torí van fallar les distàncies. ¿També passaria a Andorra?
--Si podem superar l'esperit de la pàtria xica i de la bandereta, que aquí comença Andorra i acaba Catalunya i ens deixem de fronteres, tindrem molt a guanyar. Jo vaig anar als Jocs de Torí i hi havia dues hores de cotxe fins a SestriÆres, que és com un viatge de Barcelona a Andorra. Ara els Pirineus estan mal connectats amb la facilitat que requereix el 2008, però d'aquí a deu anys tot haurà canviat i aquest problema ja no existirà. Hem d'actuar amb intel.ligència, desmuntar els petits obstacles, que són molts, i és important que aquestes fases vagin ben coordinades
--¿Creu que això és el que va fallar al 2002?
--Quan s'ambiciona una obra d'aquesta magnitud, s'ha de fer ben fet perquè, si no, suspendrem de nou. Perquè recordem que al 2002 vam suspendre i hauríem de copiar l'exemple dels Alps, que és una entitat geogràfica i esportiva que ha après que, divitis, fracassen sempre; units, poden guanyar.
--¿Tant creu en aquest projecte?
--No ho dubti. Belloch m'ha de trucar abans del març perquè sap que hi ha eleccions. I el PLA inclourà això en el programa electoral: Andorra, amb socis, defensarà els Jocs dels Pirineus. Presentarem com a projecte polític defensar i votar els pressupostos per anar treballant el projecte.
--¿Com?
--Per exemple rescatant el projecte del Telecabina del pic del Carroi, que enllaçaria amb els camps de neu de Pal. I molts d'altres que es poden fer.
--Falla la comunicació amb l'exterior...
--Ara sí. Crec que l'eix pirinenc ha de ser autovia fins a la frontera. I un tren fins a la Seu, com a mínim.
--¿I un aeroport?
--Obriria moltes portes, però és millor fer projectes nous que resuscitar els vells, ho dic per experiència política. ¿No inspira reflexió això de l'aeroport de la seu, amb 25 anys de fracàs? N'han fet un a Lleida que estarà llest en dos anys.
--¿I a Andorra, què es pot fer?
--Es pot fer un altiport. Si som candidats al Pirineu, s'ha d'equipar i fer un altiport es fácil.
--¿Per què no s'ha fet, ja?
--No n'hi ha necessitat.
--Quan el PLA presenti el projecte dins del seu programa, ¿vostè l'encapçalarà?
--Quan m'ho pregunti el partit, ho diré. El pla té una comissió.
--¿En té ganes?
--No li ho puc dir, desvetllaria les cartes. Hi haurà una tria i això és un open.
imoure@andorra.elperiodico.com
El govern andorrà està disposat a participar en una candidatura pirenaica per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2018, que tindria la seu principal a Saragossa. Fonts governamentals andorranes han confirmat aquesta predisposició tot i que han assenyalat que el procés de candidatura és encara "embrionari" i comptaria amb la participació de Catalunya i Aragó, ja que les proves es disputarien en diferents espais dels Pirineus.
Tot i que des de l'Ajuntament de Saragossa no s'han volgut fer declaracions al respecte, diverses fonts citades per EFE han avançat que abans del proper mes d'abril hi haurà una trobada entre l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch i el cap del govern andorrà, Albert Pintat, per tractar la possibilitat de presentar una candidatura conjunta.
Des d'Andorra es considera que el projecte seria "molt interessant i important" per al país, ja que suposaria una "empenta" a les seves infraestructures.
(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 11 d'octube de 2008)
Enguany els ossetes són notícia i segurament seguiran sent-ho. Tanmateix a les notícies ens han parlat gairebé només de Rússia i Geòrgia i ben poc dels realment implicats en el conflicte: els ossetes. Les raons d'aquesta informació partidista són fàcils d'entendre: els ossetes són un poble migpartit entre dos estats, Rússia i Geòrgia, encaparrats en assimilar-se'ls, els uns al poble rus i els altres al georgià, i parlar d'això, del menyspreu per part de determinats estats dels drets dels pobles de ser ells mateixos, ara i ací no és cosa ben vista. Per tant deixaré de parlar sobre aquest tema i ho faré només sobre la relació nostra amb els ossetes, un tema més aviat innocu, confio. Els ossetes són unes 700.000 persones, 150.000 a Ossètia del Sud (Geòrgia) i 550.000 a Ossètia del Nord (Rússia). Parlen osseta, segons sembla majoritàriament, una llengua irànica, parenta del curd, el persa i moltes llengües afganes, i parenta llunyana de les nostres tres llengües. Descendeixen directament dels alans -alguns autors anomenen Alània l'Ossètia del Nord-, un poble de les estepes, una part del qual arribà al nostre territori a principis del segle V -potser recordareu allò que ens feien recitar a escola de "suevos, vándalos y alanos". Ací van estar-s'hi poc temps. Empesos pels gots van passar amb els vàndals al Nord d'Àfrica i van fundar-hi un regne que duraria uns cent anys. Finalment fou destruït pels bizantins i tots, vàndals i alans, venuts com a esclaus. Uns mil anys després ens retrobaríem alans i aragonesos: ara als Balcans. Amb tot detall ens ho conta en Ramon Muntaner a la Crònica. Els alans havien col"laborat amb els grecs en l'assassinat d'en Roger de Flor i els caps almogàvers. La venjança aragonesa no es faria esperar, i com relata en Muntaner: "Què us diré? Que de tots los alans no n'escaparen, qui de cavall, qui de peu, tres-cents homes". D'alguns d'aquests que escaparen de la matança poden descendir-ne, en part, els actuals ossetes. Confiem que els futurs contactes nostres amb ells -hi podríem anar com a cascos blaus- seran més plàcids que no han estat fins ara.
En Iruña se ye desembolicando o Congreso d'as luengas pirinencas. Aragón Televisión ha emitiu ista notizia en l'informatibo de güe. Podemos beyer a Manuel Castán charrando d'o castellán, más que más que de l'aragonés, pero ye una fita que en Aragón Televisión se i fiquen as declarazions en aragonés, catalán, ozitano y euskera.
«Jo mai no m'havia preocupat per aquestes coses de la llengua. Em molestava que quan anàvem a Alcanyís o Saragossa ens miraren malament, fins i tot ens increpessin, pel fet de parlar la nostra llengua entre natres. D'altra banda, tampoc m'agradava que digueren que el que parlàvem era català. Sempre li havíem dit "xapurriau" i ja saps la fama que tenen els catalans per aquí. Fins que vaig conèixer gent amb inquietud per la cultura, que s'enorgullien la nostra parla, a la que tots definien com a català. Va ser una revelació veure que l'idioma de la comarca era alguna cosa més que un dialecte d'estar per casa, mal parlat o xapurrejat. Vaig descobrir que es podia escriure i, sobre tot, que hi havia molts llibres, molta cultura feta amb la nostra llengua. Les persones que la defensaven em van parèixer d'una gran honestedat, potser això va ser el més decisiu. Alguns d'ells posseïen una extensa formació, però en cap moment et feien sentir inferior sinó tot el contrari: t'escoltaven amb atenció i tenien en compte les teues opinions. Vaig entendre que el que volien era construir, avançar, desfer la ignorància i fer-mos sentir que el que parlàvem era bonic, era digne, era útil.» Això, més o menys, ho explicava una mare a la seua filla adolescent. Entretant, per una TV local hi sortia un individu que, amb ampul·lós vocabulari, acusava els defensors de la llengua d'estar a sou d'una gran conxorxa expansionista dels catalans. La noia, que coneixia alguns dels qui blasmava i també molts catalans, va optar pel zàping. Va estar-se mirant la tele-escombraria d'alguna cadena privada fins que el pare va venir i li va tancar la tele. «No hauries d'estudiar una mica?». Va tancar-se a la seua habitació envoltada dels llibres de text, tots en castellà.
Me ye estau difízil d'escribir en istos zaguers diyas, y güe torno d'a mesma traza a como prenzipié un diya 25 de chunio de 2006 iste blog, fendo-me eco d'atro atentau contra a lingüistica aragonesa feito por o locutor Federico Jiménez Losantos, charrando-ne y sin saber-ne.
O pasau lunes, en o suyo programa maitinal 'O maitín', radiau en a canal cope, charró tocán a la conzentrazión que arredol de 30 personas fazión en o paseyo independenzia manifestando-se contra o siñal d'españa que se ficó debán de Juan de Lanuza, chustiza d'aragón asesinau por os sorches de Felipe II.
Debán d'iste feito politico, a luenga aragonesa no quedó sin escarduzio por parti d'ista persona que no ha estudiau ni ha leito brenca tocán a iste tema. As suyas parolas textuals son as siguiens:
"Llevaban emblemas de la 'chunta', claro si algo que se llama 'chunta' no puede ir bien. Chuntaralá, pero si eso es un pasodoble, en español se ha dicho siempre 'junta', por lo tanto en aragón 'junta'. Se han inventado una fabla, que llaman ahora aragonés. ¿Cómo que aragonés? El aragonés, lo que han hablado siempre en aragón, es castellano. Español mejor dicho porque allí no era castellano, era un reino independiente. En el valle del Ebro antes que en el valle del Tajo, pero díselo a los filólogos estos. Si es una colonia, es una colonia del tripartito. Políticamente aragón es una colonia del tripartito, y a los hechos me remito."
Se torna a fer una identificazión politica d'a luenga y se torna a fer tot o que dende iste blog tanto he criticau. Identificazión partidista u ideolochica, falsedaz istoricas (que me diga o siñor Jiménez Losantos por qué encara dezimos en a bal de l'ebro parolas aragonesas u se conserban feitos toponimicos como valdefierro, valdespartera, malpica...), y a considerazión d'o castellano como onica luenga d'aragón.
Si bien no tot ye malo (u sí). A SER iste maitín ha emitiu un chuizio d'opinión a trabiés de radiozaragoza an que se manifestaba a fabor d'a regulazión d'as luengas d'aragón, encara que en un empentón pantacalanista han endrezau o manifiesto ent'o catalán y nomás han feito una menzión a l'aragonés pero no como luenga, sino como "fablas pirinencas". Tamién cal dizir que en a programazión d'as fiestas d'o pilar meten como mosica de fondo a canta en aragonés "aragón ye ye" d'a colla mosical comando cucaracha, sin ficar a letra.
Roben 700 litres de gas-oil a les obres de la variant de Valljunquera
franja | 09 Octubre, 2008 23:14
Unos 700 litros de gasóleo han sido sustraídos de los depósitos de varios vehículos pesados que están trabajando en la construcción de la nueva variante que circunvalará la localidad de Valjunquera. El robo se produjo en la madrugada del miércoles pasado. Además, ayer en la misma localidad se robó una camioneta propiedad de la empresa Herrería Villoro S. L. El vehículo fue encontrado en Alcañiz la mañana de ayer. Se desconoce la autoría de ambos hechos y si están relacionados.
Los asaltantes del carburante se hicieron con 350 litros de gasoil de una máquina excavadora; 150 de otro vehículo y unos 200 procedentes de los dos camiones de carga que se están utilizando en las obras de construcción de la nueva variante. Según los trabajadores de Hermanos Piocello S. A., empresa ejecutora del proyecto, los ladrones tenían que ir "bien preparados" puesto que es una cantidad de combustible que "no se puede transportar fácilmente". Del mismo modo, los operarios se mostraron convencidos de que la extracción se realizó mediante "un motor de succión o un sistema similar". Los obreros también comentaron que ya habían sufrido robos de carburante en anteriores ocasiones, pero siempre en pequeñas cantidades.
Por su parte, la empresa ya ha denunciado los hechos. Sin embargo, sus empleados se mostraron convencidos de que una situación similar puede repetirse por la falta de vigilancia en la zona.
Oleada de robos
En los últimos meses se ha producido un gran aumento en el número de robos en la comarca del Matarraña. Cabe recordar que en Valderrobres fueron asaltados el supermercado Sersuco ubicado en el polígono industrial; las instalaciones del matadero comarcal, la panadería Casalduc y la tienda de fotografía Era Digital.
Hechos similares han sucedido en otras localidades de este territorio. Es el caso de La Fresneda, donde el contenido de diversos turismos fue sustraído durante las fiestas patronales el pasado agosto.
También las instalaciones agrícolas y ganaderas de la zona se han visto afectadas por este tipo de robos. En estos casos, los delincuentes se han interesado por todas aquellas piezas de cobre que forman parte de sistemas de riego o canalizaciones de agua.
Los alcaldes de la comarca han expresado en muchas ocasiones que el número de agentes de la Guardia Civil es insuficiente para las características rurales de este territorio. Con el objetivo de incrementar en número de efectivos de seguridad en el Matarraña se construirá un nuevo cuartel de la benemérita en Calaceite, según manifestó la semana pasada Javier Fernández, Subdelegado del Gobierno en Aragón. "Antes de finalizar la actual legislatura, estarán concluidos los cuarteles de Ariño, Cella, Híjar y Calaceite", dijo. Estas declaraciones fueron recibidas de forma positiva por vecinos y representantes políticos de la Comarca aragonesa.
2 Rodes Premsa sobre "La Diada dels Bolets a Beseit (25 i 26 octubre)"
franja | 09 Octubre, 2008 17:56
Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE
2 Rodes Premsa sobre "La Diada dels Bolets a Beseit (25 i 26 octubre)":
Dimecres (15/10) a les 10h a l'Oficina de M-TdS a Vinaròs Dimecres (15/10) a les 12h a la seu de l'IDECE a Tortosa
'BOLETS DE BESEIT & LLANGOSTINS DE VINARÒS, UN MARIDATGE EXCEL·LENT'
Seguint la política de difusió de les activitats del seu territori i, en especial, les que mostren la col·laboració entre municipis, tant entre els ajuntaments com entre els sectors econòmics i teixit social, es convoquen 2 Rodes de premsa a Vinaròs i a Tortosa per presentar els actes que es faran a Beseit (Matarranya) els dies 25 i 26 d'octubre amb motiu de la XIII DIADA DELS BOLETS i les XI Jornades Micol·lògiques.
I, en este cas, s'ha produït una col·laboració entre dos pobles de la Mancomunitat (Beseit i Vinaròs) per promocionar conjuntament dos dels productes "estrella": els bolets i els llangostins. De manera que durant la Diada dels Bolets a Beseit, una de les tapes que es podrà degustar estarà feta amb bolets de Beseit i llangostins de Vinaròs, gràcies a la col·laboració del Patronat de Turisme de Vinaròs i complint el que l'any passat va dir el seu Alcalde, Jordi Romeu, al presentar l'anterior Diada dels Bolets de que es miraria de fer una promoció conjunta.
A les 2 Rodes de Premsa es farà una petita degustació de la tapa feta amb els bolets de Beseit i els llangostins de Vinaròs.
Dimecres (15/10) a les 10h a VINARÒS a l'Oficina de la Mancomunitat Pl. Sant Antoni, s/n 2n (antics Jutjats)
Dimecres (15/10) a les 12h a TORTOSA a la seu de l'IDECE Av. Generalitat, 116
Estaran a les dos Rodes de Premsa:
- Alberto Moragrega, Alcalde de Beseit i President de la Mancomunitat,
- Jordi Romeu, Alcalde de Vinaròs i Vicepresident 1r de la Mancomunitat
- Representants dels "Amics dels Bolets" de Beseit.
Marcelino torna a prometre la llei de llengües - Xarxes socials i llengües
franja | 09 Octubre, 2008 11:04
Les properes setmanes la presentarem, la llei de llengües. No només perquè ho diga Alcampell, no només perquè ho diga Chauvell, l'alcalde d'Alcampell, si no perquè ho diu l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Y le digo que, durante esta etapa, sin ninguna duda, plantearemos y aprobaremos la ley de lenguas, y, sin ninguna duda, lo mismo que hicimos un grupo de alcaldes, que fuimos partidarios de que nuestras lenguas entraran en la escuela, ahora conseguiremos con normalidad y con prudencia que nuestras lenguas estén también en la calle, sin producir ningún sobresalto, consiguiendo que la gente entienda esa riqueza y esa normalidad. No tenga ninguna duda de que, a ese respecto y a otros muchos más que iré enumerando, estaremos trabajando codo con codo.
Pos lo temps ha parlat, i 9 anys més tard sabem los dubtes que mos poden plantejar les promeses de Marcelino Iglesias!
El professor Artur QuintanaiFont, membre de l'Institutd'Estudis Catalans i de l'Academia del Aragonés, intervindrà en el pròxim curs interdisciplinari d'humanitats amb una conferència sobre la situació de "La lengua catalana en el Bajo Aragón". Aquest curs d'humanitats, de periodicitat anual, està organitzat per l'Instituto de Estudios Humanísticos d'Alcanyís i tindrà lloc al Palacio Ardid, seu de la nova Biblioteca Municipal y Arxiu de la ciutat, així com també del propi institut, del 3 al 7 de novembre en sessions únicament vespertines. La intervenció del professor Quintana es produirà en la segona sessió del dimecres 5 de novembre, a les 19,00 hores, a l'auditori del Palacio Ardid.
Per a tots aquells que tinguin la possibilitat de ser a Alcanyís en aquesta data, bona ocasió seria per a trobar-se i fer pinya al costat d'Artur Quintana. Segur que esdevindrà una acte prou interessant.
El profesor Artur Quintana i Font, miembro del Institut d'Estudis Catalans y de la Academia de l'Aragonés, intervendrá en el próximo curso interdisciplinar de humanidades con una conferencia sobre la situación de "La lengua catalana en el Bajo Aragón". Este curso de humanidades, de periodicidad anual, está organizado por el Instituto de Estudios Humanísticos de Alcañiz y tendrá lugar en el Palacio Ardid, sede de la nueva Biblioteca Municipal y Archivo de la ciudad, así como también del propio instituto, del 3 al 7 de noviembre en sesiones únicamente vespertinas. La intervención del profesor Quintana se producirá en la segunda sesión del miércoles 5 de noviembre, a las 19,00 horas, en el auditorio del Palacio Ardid.
Programa completo del Curso Interdisciplinar de Humanidades 'HVMANI NIL ALIENUM' (Nada de lo humano no es ajeno):
LUNES 3
17,30 h. Inauguración del curso a cargo de Doña Amor Pascual Carceller, Alcaldesa de Alcañiz, Doña Monserrat Martínez, Directora del Instituto de Estudios Turolenses y de Don José María Maestre Maestre, Director del Instituto de Estudios Humanísticos.
18, 00 h. Dr. D. Luis Gil Fernández
Catedrático de Filología Griega (Universidad Complutense)
"Un inglés al servicio del rey de España: don Antonio Sherley".
19,00 h. Dr. D. Eustaquio Sánchez salor
Catedrático de Filología Latina (Universidad de Extremadura)
"La feminidad del edificio y del camino"
20,00 h. Dr. D. Juan Aranda Doncel
Miembro de la Real Academia de Córdoba
"El tambor de la Semana Santa andaluza: las turbas de judíos de Baena".
MARTES 4
18,00 h. Dr. D. Juan Gil Fernández
Catedrático de Filología Latina (Universidad de Sevilla)
"Las minas del rey Salomón"
19,00 h. Dr. D. Javier Iso Echegoyen
Catedrático de Filología Latina (Universidad de Zaragoza)
"Más allá del 'Carpe diem': Horacio, Lucrecio y Séneca".
20,00 h. Presentación de libros del Instituto de Estudios Humanísticos (IEH), publicados en 2007.
MIÉRCOLES 5
18,00 h. Rafael Ordóñez Fernández
Jefe del Servicio de Cultura del Ayuntamiento de Zaragoza
"Pablo Serrano: humanismo, desamparo y comunicación"
19,00 h. Dr. D. Artur Quintana
Miembro del Institut d'Estudis Catalans y de la Academia de l'Aragonés
"La lengua catalana en el Bajo Aragón".
JUEVES 6
18,00 h. Dr. D. José María Maestre
Catedrático de Filología Latina (Universidad de Cádiz)
"La mujer en el Renacimiento: Luisa Sigea"
19,00 h. D. José Antonio Benavente
Arqueólogo y Gerente del Consorcio Patrimonio Ibérico de Aragón
"La cultura ibérica en el Bajo Aragón".
20,00 h. Proyección de la película "Bucarest, al memoria perdida", dirigida por albery Solé.
Presentación y coloquio a cargo del director.
VIERNES 7
18,00 h Eduardo Artal Latorre
Catedrático de teoría de la señal y comunicaciones (Universidad de Cantabria)
"Las misiones espaciales y el origen del Universo"
19,00 h. Clausura del curso a cargo de Doña Amor Pascual Carceller, alcaldesa de Alcañiz, Doña Sylvia Mateo, directora del CPR de Alcañiz y de Don José María Maestre, director del curso y del Instituto de Estudios Humanísticos (IEH).
20,00 h. Concierto de Gorka Hermosa Trio (Acordeón, Clarinete y Contrabajo). Interpretaciones de Bach, Messiaen, Astor Piazzolla y otros. Teatro Municipal.
El Presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, ha asegurado hoy durante la inauguración del Centro Cultural de Binéfar que aprobar "La Ley de Lenguas es un imperativo del Estatuto de Autonomía". El Presidente ha asegurado que "el compromiso del Gobierno de Aragón es sacar adelante este proyecto durante esta Legislatura". Marcelino Iglesias ha asegurado que "Espero que podamos presentarla en las próximas semanas. Iglesias ha asegurado que "las lenguas son un gran patrimonio de todos los aragoneses".
Iglesias ha destacado que la colaboración entre instituciones como la Comarca de la Litera, el Ayuntamiento de Binéfar y la CAI han sido claves para dar el impulso definitivo a la construcción de este equipamiento.
El Presidente ha asistido a este acto acompañado por la consejera de Educación, Cultura y Deporte, María Victoria Broto, el consejero de Agricultura y Alimentación, Gonzalo Arguilé, y el alcalde de Binéfar, Manuel Lana.
Document històric de la web d'Altorrico, que conserva el document escrit per l'Alcalde socialista contra gent propera a les posicions de FACAO i el seu regidor municipal, Héctor Castro (PAR).
--------------------------
Recientemente se han distribuido por la localidad unos "panfletos" en los que se afirmaba que se cambiaba el nombre de ALTORRICÓN, por ello es necesario INFORMAR que:
-
El nombre del pueblo es ALTORRICÓN y su cambio es competencia del Ayuntamiento (art. 26 de la Ley Aragonesa de Administración Local) que además de aprobarlo por mayoría cualificada debe establecer un periodo de exposición pública.- NO SE HA ACORDADO NUNCA.
-
Recientemente se ha constituido la Comarca de la Litera/la Llitera ¿Se ha cambiado el nombre a la entrada del pueblo? ¿El del consultorio, el de las escuelas, el del membrete del papel oficial del Ayuntamiento? ¿O en la página web del Ayuntamiento? Se puede comprobar que no ha sido así.
-
En Altorricón, los catalanes, montañeses, teruelinos, del país, etc. SIEMPRE NOS HEMOS ENTENDIDO y sólo nos importa LO QUE NOS DICEN Y NO COMO NOS LO DICEN. Tenemos la suerte de saber castellano, catalán y literano (modalidad de Altorricón) y a algunos parece que les sepa mal.
-
Los vecinos de Altorricón, aragoneses, que vivimos aquí que trabajamos aquí todos los diáis de la semana, que construimos nuestro futuro cada día NO NECESITAMOS QUE VENGAN DE FUERA EN FIN DE SEMANA Y PRETENDAN DARNOS LECCIONES DE COMO DEBEMOS HABLAR. YA LO TENEMOS RESUELTO HACE TIEMPO y no es un problema importante para nosotros.
-
En Zaragoza somos de ALTORRICÓN, en Cataluña de ALTORRICÓ y si, algún catalán nos dice de EL TORRICÓ, que haga lo que quiera, ues nosotros tabién decimos LONDRES, BRUSELAS, NUEVA YORK y no LONDON, BRUIXELLES, NEW YORK (verdaderos nombres).
-
Desde luego, si alguna vez, (cuando esté aprobada la Ley de Lenguas de Aragón), se planteara añadir al de ALTORRICÓN otro nombre, la propuesta sería lógicamente ALTORRICÓ, que es como lo hemos llamado siempre, y NUNCA algo tan raro como "LO TORRICÓ" que es lo que el "Colectibo Becinal" con b de b......... proponen, ya que los "inventores" de lenguas, son ellos.
-
Por último, en coherencia con lo anteriormente expuesto, y frente a quienes no dan la talla en los "planfetos", formo la presente nota informativa:
Desideri Lombarte a Prat de Comte, a la Festa de l'Aiguardent
franja | 07 Octubre, 2008 11:45
Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4
L'exposició sobre Desideri Lombarte es podrà visitar a Prat de Comte l'11 i 12 d'octubre dintre dels actes de la Festa de l'Aiguardent
El proper dissabte 11 d'octubre a les 12,30 està prevista una visita guiada a l'exposició "Desideri Lombarte: Ataüllar el món des del Molinar" al Casal Municipal de Prat de Comte, on es podrà visitar durant tot el cap de setmana dintre dels actes de la Festa de l'Aiguardent. El mateix dissabte, hi haurà contacontes i tallers infantils al voltant de l'exposició des de les 11 del matí.
L'activitat és gratuïta i s'organitza dintre del programa d'educació ambiental del Parc Natural dels Ports. L'exposició ha estat cedida per l'Associació Cultural del Matarranya.
La Festa de l'Aiguardent de Prat de Comte és una de les primeres festes temàtiques que es van organitzar a les Terres de l'Ebre i està declarada d'interès comarcal. Destaca la participació de la població local i la quantitat i qualitat d'expositors i activitats que augmenten any rere any.
Traductors de Moncada elogien el caràcter universal de la seva obra
franja | 07 Octubre, 2008 10:47
DILLUNS, 06/10/2008 - 18:00h
Mequinensa va rebre la trobada de traductors de l'escriptor
Mequinensa va acollir des del passat dijous un grup d'estudiosos i traductors de l'obra de l'escriptor Jesús Montcada, en una trobada organitzada per la Institució dels Lletres Catalanes que ha contat amb diverses conferències i col·loquis, amén d'altres activitats culturals i turístiques, fins al diumenge, en què va tenir lloc la clausura.
En la trobada, participen traductors de l'obra en català de Montcada, a llengües com el castellà, francès, anglès, polonès, hongarès i holandès, amén d'un grup d'estudiosos del genial autor del `Cami de Sirga`, una de les obres en llengua catalana que s'ha traduït a més idiomes.
Un `Cami de Sirga`, l'obra cim de l'escriptor mequinensá, que el viceconsejero d'Educació, Cultura i Esport del Govern d'Aragó, Juan José Vázquez, va qualificar com `una novel·la fonamental de la literatura espanyola i també de la catalana de tot el segle XX`, durant l'acte inaugural d'aquestes jornades, en el qual també van participar l'alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia, la germana de Jesús Montcada, Rosa Mari Montcada i el president de la ILC, Oriol Esquerre.
Juan José Vázquez elogió la figura i l'obra de Montcada, que va rebre el Premi de les Lletres Aragoneses poc abans de morir, `com un escriptor aragonès en català del que ens enorgullecemos, però davant tot, un escriptor ja universal, i una persona senzilla, cordial i amb un gran sentit de l'humor`. De la trobada de traductors, Vázquez va destacar el seu simbolisme, `perquè l'obra de Montcada neix en Mequinenza, però després ja passa a ser universal, ja no és del seu autor. Amb aquesta trobada, d'alguna manera els milions de lectors de la seva obra, tornen també a la Mequinenza que va recrear Montcada`.
En aquest sentit, l'alcaldessa de Mequinensa, va agrair la iniciativa de la Institució dels Lletres Catalanes, `de portar aquesta trobada, tal vegada, al lloc més indicat, perquè Jesús formava part de Mequinenza, la d'ahir i la d'avui, i també volia formar part de la Mequinenza del futur, la qual construïm ara mateix`. Per la seva banda, Rosa Mari Montcada glosó la figura del seu germà com `una persona honesta, pròxima, senzilla que mai l'hi va creure i que era feliç fent el que més li agradava, escriure`.
El president de la ILC va agrair a l'Ajuntament de Mequinenza, `el suport que hem rebut per a aquest acte`, i va oferir també, `tot el nostre suport a l'Ajuntament de Mequinenza en la labor de promocionar la figura i l'obra d'un gran escriptor com Montcada`.
Així mateix, Oriol Esquerre va agrair al grup de traductors, `la labor tan important que feu per a donar a conèixer la literatura i les lletres catalanes, de la qual Montcada és un gran referent` i al Govern d'Aragó, representat per Juan José Vázquez, `perquè amb la seva presència i amb la seva predisposició, tendim ponts i eliminem fronteres. Montcada, Mequinenza, la Franja, són zones de trobada, de diàleg entre dues terres veïnes que comparteixen la figura de Montcada, perquè sent aragonès també és un exponent de la cultura i la literatura catalana`.
En aquest sentit, Juan José Vázquez, va lamentar `el debat tan agre que s'ha creat a Aragó sobre la llengua, sobre alguna cosa tan natural com reconèixer el dret que tenen els hablantes a la seva pròpia llengua, a la qual han parlat des de sempre, i que la hi cridi pel seu nom`. El viceconsejero d'Educació, Cultura i Esport va assegurar que `ha resultat confortante, després del debat en les Corts d'ahir (pel dijous), veure com gent de molts països i de Mequinensa parlaven una llengua i ningú qüestionava de quina llengua es tracta. Desgraciadament, ara sembla que a Aragó anem a haver de votar la llengua que es parla en cada poble`.
Després de l'obertura oficial de la trobada, Xavier Moret va pronunciar la conferència inaugural amb el lema `Jesús Montcada, un escriptor de Mequinensa`, i ahir tard, el també escriptor mequinenzano, va guiar als participants per una ruta literària pels espais, avui desapareguts, que es recullen en l'obra de Jesús Montcada.
Finalment, diumenge tindrà lloc una taula rodona, també oberta al públic, amb el tema `L'obra de Montcada des de la perspectiva internacional`. A més, els participants en la trobada mantindran sessions de treball sobre la llengua i el léxico o la fraseología en les traduccions de l'obra a les diferents llengües.
ZARAGOZA.- Además de las 111 obras de arte sacro, en cuyo litigio las instancias jurídicas del Vaticano han fallado a favor de las parroquias oscenses, Aragón reclama a Cataluña otras 97 piezas del monasterio oscense de Sijena que entre 1982 y 1994 fueron vendidas a la Generalitat por sus antiguas propietarias las monjas de la Orden de San Juan de Jerusalén.
En 1998 el Gobierno de Aragón ejerció el derecho de retracto sobre dichos bienes, es decir, comprarlas por el mismo precio en que fueron vendidas, pero la Generalitat planteó entonces ante el Tribunal Constitucional un conflicto de competencias. El recurso fue admitido a trámite pero todavía está pendiente de resolver.
Así las cosas, Chunta Aragonesista (CHA) ha anunciado la presentación de mociones en ayuntamientos, consejos comarcales y otras instituciones aragonesas para reclamar dichos bienes. Se pide al presidente aragonés, Marcelino Iglesias, que inste a su homólogo de la Generalitat, José Montilla, para que retire el mencionado recurso y de esta manera Aragón pueda recuperar las obras.
La propuesta traslada a la presidenta del Tribunal Constitucional, Emilia Casas, y al Consejo de Ministros, "el profundo malestar por los diez años que lleva en el alto tribunal el conflicto y por la lentitud en pronunciarse".
El pasado mes de febrero la entonces consejera de Cultura, Eva Almunia, hoy secretaria de Estado de Educción, compareció en las Cortes aragonesas para explicar las supuestas negociaciones sobre las obras de arte con dos antiguas monjas del monasterio de Sijena que al final resultó que ya habían fallecido.
Un regímen jurídico diferente
Las obras del monasterio de Sijena siguen un régimen jurídico diferente al de las 111 de las parroquias, por ser propiedad de la comunidad religiosa del monasterio.
Estos bienes salieron del monasterio en el siglo XX a través de dos vías diferentes. La primera en 1936, cuando se incautaron las pinturas de la Sala Capitular, para algunos, como "botín de guerra". Los frescos románicos, del siglo XIII, se quemaron al inicio de la guerra civil cuando la columna anarquista de 'Los Aguiluchos' incendió el monasterio, que estuvo varios días ardiendo.
La Generalitat envió una brigada de expertos a rescatar lo que quedó y trasladó las pinturas a Barcelona para su restauración, donde están expuestas en el Museo Nacional de Arte de Cataluña, en calidad de depósito.
En los años setenta se hicieron obras en el monasterio y las monjas sanjanistas se trasladaron a vivir a Barcelona. Con tal motivo, el obispo de Lleida, Ramón Malla, ordenó trasladar en tres furgonetas buena parte de las obras de arte del cenobio. El prelado explicó que mandó trasladar unas 120 piezas, de las que 97 fueron compradas por la Generalitat y otras entidades catalanas. Son estas piezas sobre las que el Gobierno de Aragón ejerció el derecho de retracto, es decir, comprarlas por el mismo precio en que fueron vendidas, unos 55 millones de pesetas en 1985.
MÉS DE 1.000 PERSONES A LA "FESTA DEL TOSSAL DEL REI"
franja | 06 Octubre, 2008 11:13
MÉS DE 1.000 PERSONES A LA "FESTA DEL TOSSAL DEL REI"
» Un miler van passar pel Tossal i 550 al dinar a Fredes
Enguany per primer cop la Festa del Tossal del Rei es va organitzar pels 3 pobles fronterers: la Pobla de Benifassà, laSénia i Vall de Roures, amb el suport de la Mancomunitat. Al Tossal, Ferran Grau i Viqui Almuni van llegir un Manifest i van parlar els 3 Alcaldes, el Delegat del Govern a TT. Ebre i el President de la Mancomunitat. Després dinar a Fredes de 550 persones. La Diada va sortir perfecta i el temps va acompanyar molt.
MANIFEST, FESTA DEL TOSSAL DEL REI 2008
Este manifest no té la pretensió de traure a la llum realitats amagades, ni
de servir de base de futures actuacions revolucionàries. Pretén, abans que
res, deixar constància d'una sèrie de realitats de les quals tots en som
conscients en major o menor grau.
La nostra formació i posterior trajectòria com a professionals vinculats a la
història, el patrimoni i l'educació, ens porta a parlar avui del patrimoni
cultural comú que identifica els territoris del voltant del Sénia. Els pobles
agrupats en la Mancomunitat de la Taula del Sénia tenen un passat
històric que ha determinat el seu imaginari col·lectiu i ha legat un
patrimoni cultural divers, però a la vegada amb una identitat comuna
evident.
Volem parlar, ara i aquí, del patrimoni en sentit ampli. Del patrimoni
material que veiem cada dia en aguaitar pel balcó de casa. Del patrimoni
en pedra que conforma el ric espectre que va des de l'arquitectura
monumental fins a l'arquitectura d'arrel més popular i funcional, aquella
que ha humanitzat i transformat el paisatge dels nostres termes. Desideri
Llombarte diu a "Som gent del Matarrranya",
Matarranya, terra i riu, Quants anys fa que estem aquí,
Pobles plans i costeruts, bona gent del Matarranya?
Bancals grans, bancals menuts, -Los íbers més de sis mil
Fred d'hivern, calor a l'estiu. I natres som d'eixa raça
Ermites, castells i ponts, Los íbers, los rebisiaios,
Esglésies, cases i masos, los iaios grecs i romans,
Carrascals, pinars i fonts, i els pares que tenim natros,
Parets de pedra i ribassos. Mig moros, mig cristians.
Nosaltres subscrivim aquestes paraules per a la totalitat del territori de la
Taula del Sénia i segurament per a una miqueta més enllà!
També volem parlar del patrimoni en paper, dels documents escrits i les
obres literàries que ens apropen la vida dels nostres avantpassats. Del
patrimoni artístic, que mostra la sensibilitat i els anhels de les generacions
passades. Del patrimoni gastronòmic, efímer perquè es reinventa cada dia
a les cases dels nostres pobles i durader perquè ens aporta les olors, els
aromes, els sabors i els colors que han omplert les nostres cases durant
segles.
Finalment, volem parlar també del patrimoni immaterial, d'aquell que es
transmet oralment i amb l'exemple dels fets quotidians: de les festes i dels
elements festius tradicionals; dels costums a l'hora de portar la casa o de
criar els fills; de les cançonetes, contes i històries, reals o imaginàries,
contades als carrers, a la vora del foc o, avui dia, simplement dalt del cotxe
mentre viatgem pel territori.
Tot este patrimoni ha anat configurant el nostre caràcter i el nostre
imaginari col·lectiu, les nostres maneres de fer, per no posar-nos a parlar
de la nostra manera de parlar, motiu de tot un altre manifest. Este tarannà
està aquí, obstinat i, fins i tot, diríem que tossut... malgrat divisions
administratives, malgrat la globalització i malgrat la ceguesa o la mala
voluntat d'alguns. La realitat se'ns presenta inexorable: este patrimoni
cultural comú ha configurat una identitat i una integritat territorials
compartides: segadors i jornalers buscant faena amunt i avall; raberes
transhumants caminant enmig de lligallos interminables ara en busca de la
muntanya, ara en busca de la plana; nuvis cercant núvies; cançons i
cobletes cantades a la vora d'una bona taula, entre raget i raget de vi;
diners que canvien de mà... rastre d'experiències compartides!!!
No podem deixar de tornar a citar a Lombarte quan parla d'aquell home
que no va saber trobar el "Castell" i es va aturar a parlar amb un home de
la seua Pena-roja estimada:
-¿Siempre han hablado esta lengua?
-Tinc a prop de vuitanta anys
I no n'hai parlat mai d'atra,
Que no me l'han ensenyat.
-¿Y cuando va de viaje?
-Jo de viatge no hi vaig.
De jove anava a Morella
I a la Sénia pel Boixar,
De vegades a Tortosa,
I, com tots parlem igual...
Bé, molt lluny estem d'esta estampa, però pensem que no voldríem passar
a l'altre extrem, a l'extrem de la desconeixença i del menyspreu. Podem
prendre diferents postures. La una, pensar que això van ser temps passats
i anar deixant morir esta identitat i este caràcter modelat i compartit
durant segles. L'altra, prendre una actitud de defensa militant de la
identitat col·lectiva, sense caure en angoixes i fatalismes. Hi som a temps,
però no ens podem encantar. Els mitjans de comunicació i els nous
costums socials tendixen a fomentar la marginació del patrimoni de les
terres que estan a la perifèria de tot i de tots. Hem de ser capaços de
tombar la truita i utilitzar estos mateixos mitjans i altres que tinguem a
l'abast per a propiciar primer que res el coneixement, després, l'estima, la
conservació, la difusió i la utilització d'este patrimoni col·lectiu. En
definitiva, hem d'aconseguir arribar a un consens entre tradició i
modernitat que ens faça sentir ciutadans del món, però des d'una òptica
pròpia, des d'una òptica identitària, singular, rica i diversa.
Com ho podem fer? Cadascú des del seu lloc, però amb una perspectiva
de quotidianitat perseverant. No calen missioners! Calen persones
convençudes de que allò que fan i allò que viuen té un valor excepcional,
un valor que prové en part de l'herència i en part d'allò que ells mateixos
aniran construint pensant en els seus fills, en els que han de venir.
A les administracions i als estudiosos els cal, primer que a ningú, fomentar
este coneixement, esta conservació, difusió i utilització de tot el patrimoni
que hem anomenat. Potser caldrà començar pels elements més
malmesos, pels més degradats, pels més oblidats... els altres ja van sols!
Invertim-hi diners i temps: revistes, diaris, televisions, inauguracions,
locals, senderes, vies verdes... Netegem, preparem, habilitem...
Les entitats socio-culturals han de ser-hi al costat, col·laborant, opinant,
emprenent iniciatives, complementant i impulsant la labor dels nostres
representants polítics...
Fills de la terra absents i forasters, estiuejants i visitants ocasionals,
ajudeu-nos a apreciar allò que moltes vegades no ens aturem ni a mirar
perquè ho veiem i ho pensem tan usual, tan normal, que no som capaços
de valorar-ho en la seua justa mesura.
Mestres i pares teniu una missió essencial de corretja de transmissió, de
recapituladors, de recontadors d'allò que heu aprés i que heu de posar a
l'abast dels vostres alumnes i fills. Qualsevol ocasió és bona: a la taula, al
cotxe, a l'aula, al pati... Recordeu contes, cançons, dites del territori!
Porteu als vostres fills a vore'l i a estimar -lo. Valoreu el que els vostres
pares i mares, iaios i iaies... us han transmès.
Aprofitem la riquesa de la nostra tradició oral, la que dóna veu al passat
comú. Girem tots la vista a aquells que abans que nosaltres ja han fet esta
faena de corretja de transmissió... Potser és l'hora de tornar a beure de la
seua experiència... Vos en recordeu, estan allí, als banquets de les places i
carrers, agranant l'escala, al pedrís de davant de casa, als bars, a les llars
de jubilats... Només cal que els demanem ajuda. Ells hi posaran la resta.
Són ells la baula que ens uneix al passat, a tot allò que de bo i de roïn ens
ha precedit. A partir de la seua experiència podem aprendre i continuar
escrivint la nostra història, una història que des del coneixement del
passat i de la identitat ens estimule a tots a seguir treballant per millorar
el futur de la gent del nostre territori!!!
Retroenllaços (0)
