franja | 28 Agost, 2008 23:08
III. MUSEOS Y CENTROS DE INTERPRETACIÓN
Museo etnográfico Mas de Puybert
Mas de Puybert es una masía situada en el término de Aler, muy cerca de Benabarre, que recuperó los datos referentes a su historia gracias a un diario hallado en la falsa de la casa.
Se trata de una gran casa de labor en la que la familia Prior habita y trabaja.
No faltan en ella los cuartos típicos de una construcción de estas características: patio, cuadras, bodegas, despensa, comedor, gabinete, horno de pan, hogar, cubas, graneros, falsa, etc. Todos ellos están perfectamente dotados de los muebles, adornos u otros enseres que les eran propios.
Consigue de este modo mostrar no sólo las habitaciones y los objetos, sino también las costumbres y el ambiente de un Mas de Puybert cuyos orígenes se remontan, al menos, al siglo XVI. En el patio de la casa está expuesta la heráldica de los sucesivos propietarios de la masía. Distintos dueños ha debido tener también el magnífico ajuar expuesto en el gabinete, que tiene más de trescientos años.
Dirección: Museo Etnográfico Mas de Puybert, Carretera Benabarre a Roda (Aler) (Huesca).
Museo de la Parroquial de Benabarre
Pequeño museo de arte sacro ubicado en el vestíbulo de la iglesia parroquial de Benabarre. El museo tiene pinturas, esculturas y orfebrería, destacando un arca del siglo XVIII. En la iglesia están los restos de San Medardo y una talla de Nuestra Señora de Linares, del siglo XI.
Dirección: Museo de la Parroquial de Benabarre, Vestíbulo de la iglesia parroquial de Benabarre, Benabarre (Huesca).
franja | 28 Agost, 2008 12:10
Fa dos dies (26/08/08) El Periódico de Catalunya devia patir de falta de notícies i va dedicar un Editorial a un tema que fa més d'un mes que corre: la promesa de la Llei de llengües al país veí. Com qualsevol mitjà de comunicació socialista, i com l'edició aragonesa de El Periódico, tenen una posició clara pel reconeixement del català. Però al final del text s'erigixen com a més marcelinistes que Marcelino Iglesias:
És comprensible la seva prudència: les sensibilitats i les percepcions de molts ciutadans aragonesos estan molt mediatitzades per les forces conservadores i regionalistes, que prefereixen defensar abans el "chapurriau" que admetre allò que la Real Academia Española i tots els lingüistes mereixedors d'aquest nom reconeixen.
La negreta és meua.
Com poden legitimar que no es reconeix lo català i l'aragononès, ni s'ha tret una llei de llengües, en 10 anys de debats i 25 d'Estatut d'autonomia? Si no hi ha llei de llengües és per falta d'iniciativa i claredat socialista. No es pot donar la culpa a l'Heraldo. La majoria del parlament la sustenta el PSOE. Ningú els haurà votat per a que facen les polítiques que l'Heraldo vol. Els hauran votat per a que facen el que han promés el 1998, el 2004 i el 2008. Si volgueren les polítiques de l'Heraldo, hagueren votat PP i/o PAR.
Lo marcelinisme de El Periódico (de Catalunya)
franja | 28 Agost, 2008 11:51
EDITORIALEl president d'Aragó, el socialista Marcelino Iglesias, s'ha decidit, després de vuit anys d'estira-i-arronsa, a tirar endavant una llei de llengües. Per primera vegada es proclamarà oficialment que la llengua utilitzada en l'anomenada Franja de Ponent és el català, i no una sèrie de parles locals fragmentades o patueses derivades d'un hipotètic navarroaragonès, com defensen el PP, el PAR i les entitats més secessionistes que lluiten contra un suposat "genocidi lingüístic" per part del català.
Excepte imprevistos, la llei entrarà a la tardor a les Corts d'Aragó. Encara que no en reconeixerà la cooficialitat, sí que recollirà que la llengua utilitzada per uns 45.000 habitants de la Franja és el català, llengua pertanyent al sistema lingüístic propi de Catalunya, València, Balears, Andorra i l'Alguer, i rebrà la consideració de llengua "pròpia i històrica". Això no suposarà una sortida per la tangent, sinó que implicarà garanties d'ensenyament, ús i normalització topo- nímica.
Iglesias, catalanoparlant ell mateix, no s'ha atrevit a proposar la cooficialitat del català i de l'aragonès --com li reclamaven el CHA i IU, a l'oposició, i part del seu partit--, conscient que es tracta d'una qüestió espinosa en què no té la col.laboració del PAR, el seu soci de Govern, i que el debat lingüístic encara no està madur a la seva comunitat. És comprensible la seva prudència: les sensibilitats i les percepcions de molts ciutadans aragonesos estan molt mediatitzades per les forces conservadores i regionalistes, que prefereixen defensar abans el "chapurriau" que admetre allò que la Real Academia Española i tots els lingüistes mereixedors d'aquest nom reconeixen.
franja | 28 Agost, 2008 11:51
EDITORIALfranja | 28 Agost, 2008 11:42
| Arte: Patrimonio religioso en "La Franja" de Aragón |
| Por Manu Pagola |
|
Las diócesis de LLeida y Barbastro-Monzón están en conflicto por 113 obras de Arte por la que litigan desde 1995. Todo gira alrededor de "La Franja" ese territorio del oriente de Aragón de habla catalana. Un conflicto de propiedad en el seno de en la Iglesia Católica.
Uno se siente decepcionado con este "conflicto" con intervención del Vaticano como mediador del nuncio de la Santa Sede Manuel Monteiro de Castro. Uno creía que la Iglesia Católica era la única y genuina transnacional de este mundo globalizado. No es así.
Las diócesis de Barbastro-Monzón y la de Lleida compiten por la titularidad de más de cien obras de arte depositadas en el Museo Diocesano de esta ciudad.
Reclaman los primeros que se les devuelva desde que se formó esta diócesis en el año 1995 desgajando 111 parroquias (son 3.925 Km. cuadrados y 68.000 almas) administrativamente aragonesas adscritas hasta entonces a la disciplina eclesial de Lleida. Esta petición hace énfasis específico en la reclamación de sus respectivos bienes y especialmente objetos artísticos o de arte sacro (el subrayado es mío).
Es un conflicto religioso ya que el Presidente de la Diputación de Lleida, Jaume Gilabert, afirma que "El Opus quiere que el obispado de Barbastro crezca" (Josemaria Escrivá de Balaguer nació en Barbastro).
Mientras las partes "en conflicto reafirman el carácter de bienes eclesiásticos que afecta a las piezas, por lo que su disposición y gestión corresponde exclusivamente a las autoridades de la Iglesia conforme a las disposiciones del Código de derecho Canónigo, según viene garantizado por los vigentes acuerdos entre el Estado español y la Santa Sede"
Es un conflicto político o por lo menos de política lingüística. La distribución provincial del siglo XIX hecha por Antonio Burgos olvidó estas ciudades de lengua catalana en Aragón. Y la jerarquía católica quiso adecuar la administración eclesial a la distribución administrativa. Y el idioma está por medio. Tanto que la delegación del Gobierno Catalán ha presentado sus alegaciones en catalán y en latín, lengua oficial del Vaticano.
Y, sobre todo, es un problema de Propiedad. Todos quieren obras de arte de origen religioso de indudable valor histórico en sus manos para disponer de ellas. Eso si se olvidan que el obispo Messeguer creó el Museo Diocesano en LLeida para que no robaran las piezas insuficientemente protegidas en las ermitas, iglesias y parroquias de la "Franja" apetecibles para marchantes y anticuarios desaprensivos.
La Ley de Patrimonio y la lógica museística amparan la unidad de la colección que tiene el mismo origen religioso-artístico-diocesano-cultural-cívico. Y el código civil privado de Cataluña reconoce la usucapio, figura que reconoce la propiedad a quien la haya poseído de forma pacífica en los tres últimos años y medio.
Al fina, por eso, de la misma manera que uno es partidario de los "papeles de Salamanca" debían estar depositados en aquella ciudad castellana creo que estos bienes que son patrimonio de la "Franja" deben estar depositados en Lleida. Eso si la propiedad entera que sea de toda la Iglesia.
www.es.wikipedia.org/wiki/Arag%C3%B3n_Oriental http://www.estrelladigital.es/diario/articulo.asp?sec=cul&fech=27/08/2008&name=franja_articulo |
franja | 28 Agost, 2008 11:37
Enguany a la signatura de llibres a la Llibreria Serret de Vall-de-roures, a més dels autors ebrencs que van participar en el recull de textos "El riu que parla", entre els que hi havia tres autors matarranyencs: Silvestre Hernández, Susana Antolí i Lluís Rajadell, hi van participar els autors vinculats a l'Associació Cultural del Matarranya,
Artur Quintana i Hèctor Moret autor i recopilador respectivament de "Xandra" i José Miguel Gràcia que estrenava dos volums:
"Si les pedres parlaren" sobre les ermites del Baix Aragó i "Dietari en groc" recull de versos que va ser guardonat amb el premi Guillem Nicolau 2007. Este últim volum tindria més protagonisme hores després a Fondespatla amb la presentació que va fer Artur Quintana durant el dinar de germanor i amb una selecció de versos a càrrec del propi autor.
Carles Sancho.
franja | 28 Agost, 2008 11:01
28/08/2008
La Asoziazión Cultural Nogará, defensora del aragonés y especializada en su enseñanza desde hace más de 15 años, vuelve a entrar en el debate de la Ley de Lenguas y a alertar del riesgo de desaparición que corre el aragonés, pide que la ley atienda "al rigor científico internacional, deshaciéndose definitivamente de sesgos ideológicos que se acarrean desde épocas pretéritas". Por esto, exige que se reconoza la existencia del aragonés y el catalán.
http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=436118
franja | 28 Agost, 2008 10:57
Per què no expressa públicament la seua opinió, el Sr. Biel? Tampoc ha obert la boca amb relació a les querelles criminals. Si està d'acord, com pot manifestar-se en contra?
(llegir notícia a El Periódico)
Joventuts del PAR s'apropen al PP contra el català
franja | 26 Agost, 2008 22:27
26/08/2008 ELSA DEL CACHO

Este fin de semana ha salido al mercado un manual para enseñar aragonés, Pos ixo...Materials ta aprender Aragonés, escrito por la filóloga María Pilar Benítez Marco y editado por la Comarca del Alto Gállego. "Es un cuaderno de texto con material didáctico que permite entender y aprender el aragonés", explicó su autora. Está destinado a personas de diferente nivel cultural y educativo: "Se dirige a jóvenes y adultos y está estructurado para que se pueda usar como manual de autoaprendizaje o como libro de texto", comentó María Pilar Benítez .
La estructura simula ser el diario de viaje de dos jóvenes de Panticosa. Contiene nueve lecciones y cada una de ellas está dividida en cuatro apartados (lectura, comprensión, gramática y práctica). Además, en sus últimas páginas contiene una novedosa herramienta: "Un diccionario con todas las palabras que aparecen en las lecciones, ordenadas alfabético y no de forma sexista", señaló la filóloga. El objetivo de este manual es conservar y revitalizar el aragonés y sus dialectos. "En la Expo cada día se apuesta por la biodiversidad, así que se debería apostar también por la diversidad lingüística y las lenguas minoritarias", concluye la autora.
Vist a Aragonéame
http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=435621
franja | 26 Agost, 2008 17:28










La construcción de un nuevo hospital en Valderrobres, descongestionaria el de Alcañiz y daria mejor asistencia sanitaria a la comarca del Matarrña. Algunos pueblos de esta comarca tienen más de 50 Km a dicho hospital.
http://www.heraldo.es//index.php/mod.noticias/mem.detalle/idnoticia.22470/relcategoria.303
franja | 26 Agost, 2008 17:25
Nova jornada de rècord la qual es va viure ahir entre Fraga i Mequinensa amb una nova edició del descens en piragues del Cinca, una prova que després d'onze edicions s'ha consolidat absolutament en el calendari nacional i que creix sense parar cada any.
D'aquesta manera, ahir es va batre tant el rècord de participació, alguna cosa al que sense dubte va contribuir el fet de celebrar-se a més de la tradicional prova popular una altra federada, i també el rècord de la prova, ja que el K2 format per Federico Vega i Pedro Gutiérrez, del club asturià de Ribadesella, van arribar a meta en 1h.14.12 i van inscriure el seu nom en el palmarès de la prova.
Quant a la participació, des de molts minuts abans de les 10 hores es van donar cita en les riberes del Cinca al seu pas per Fraga els gairebé cinc-cents palistas. Encara que el vespra de la prova els inscrits eren 470, ahir van arribar gairebé una vintena de corredors del club Castelldefells, el que va fer que la nòmina d'esportistes arribés com s'ha dit gairebé al mig miler.
A més, va haver-hi participació internacional, ja que el vencedor en K1 veterà, Omar Linares, encara que competeix amb Ribadesella és argentí, i va viatjar des del país sud-americà per a competir ahir.
En la zona de sortida, i a causa dels treballs de millora de les riberes del riu en la capital baixcinquenya, s'havia preparat una platja d'al voltant de 300 metres de longitud, que va ser on els participants es van anar reunint i col·locant els seus kayak per a sortir en massa. De fet, l'afluència de palistas va fer que la sortida es retardés fins a les 10,15 hores per a poder acomodar a tots i que no hi hagués problemes de seguretat en la sortida.
I, després del tret d'un coet, es va produir com cada any el moment més espectacular de la prova, la sortida en massa i a la carrera de tots els participants amb les seves embarcacions per a donar les primeres paladas per la llera del riu. En aquesta ocasió, els participants romanien al costat de les seves embarcacions quan es va disparar el coet, alguna cosa que va restar una mica d'espectacle a altres edicions, quan els palistas partien corrent des d'uns metres de distància cap a les seves piraguas.
La climatologia va acompanyar totalment al desenvolupament de la carrera, amb un sol radiant, encara que el dia claregés alguna cosa fresc, i les pluges del divendres no van tenir tot just influència en la llera del riu al llarg dels 19 quilòmetres de carrera.
LA PROVA FEDERADA, A TOTA VELOCITAT
Gens més començar, els favorits, que disputaven la prova competitiva, van ser guanyant avantatge en cap. Respecte a la seva prova, un dels moments més espectaculars, i també novetat aquest any, va anar la zona de porteo en Torrent de Cinca, en la qual els palistas havien d'abandonar el riu per a carregar amb les seves embarcacions per un circuit en terra, un afegit a la carrera que va agradar i va oferir moments espectaculars.
Com ja s'ha dit, els més ràpids van ser els asturians Vega i Gutiérrez. De fet, Vega és guanyador del descens del Segella i competeix habitualment amb la selecció espanyola de rem en competicioner internacionals, el que dóna una idea del nivell esportiu que va tenir ahir el descens del Cinca.
Tota la prova es va desenvolupar sense incidents, aparti dels típics vuelcos i algun abandó, i per si per ventura, efectius del GEAS es van col·locar en els llocs més conflictius de l'itinerari per a aconsellar als palistas què camino prendre per a evitar riscos.
Després de l'arribada dels participants, va tenir lloc el tradicional menjar de germanor, a la qual van acudir 400 comensals, i el lliurament de premis.
Una de les principals novetats de la prova aquest any, el seu nomenament com Activitat d'Interès Turístic a Aragó, feta pel govern autonòmic, va fer que a la cita acudís el director general de Turisme del Govern d'Aragó, Gonzalo Lapetra, que va gaudir durant tot el matí de les evolucions dels palistas.
MULTITUDINÀRIA ORGANITZACIÓ
L'organització, a càrrec de la Comarca del Baix Cinca, els Ajuntaments de Fraga, Torrent de Cinca i Mequinenza, i els clubs Caiac Baix Cinca, Capri Club, als quals s'ha sumat aquest any, amb motiu de la preuba federada, la Federació Aragonesa de Piragüisme, va finalitzar la jornada molt satisfeta.
Daniel Sorolla, reponsable d'esports de la Comarca del Baix Cinca i de l'organització del descens del Cinca, comentava que ?hi ha hagut molt treball, més que altres anys a causa del volum de participants, i aquest any cal destacar la labor de la Federació Aragonesa, que en el primer any de la prova federada ha aconseguit que vengen més d'una desena de clubs gairebé sense conèixer el recorregut i la prova. A més hem contat amb més de cent voluntaris i per fortuna tot ha funcionat bé, sense incidents que reseñar?.
De fet, la federació aragonesa va estar encapçalada pel seu president, Chema Celorrio, que tal com havia promès va disputar la prova en la seva piragua i va gaudir molt amb el recorregut.
I davant tantes novetats, el públic bajocinqueño i de zones veïnes va respondre com mai, de tal manera que al llarg de tota la ribera del riu els afeccionats van ser constants, encara que sobretot es van donar cita en Fraga, Torrent de Cinca i en la meta de Mequinenza.
CAMPIONS PER CATEGORIES
MASCULÍ
Senior
K1: Erik Arozena, Santiagotarrak d'Irun.
K2: Federico Vega i Pedro Gutiérrez, Ribadesella.
RR: Xavi Miralles, Sícoris de Lleida.
Veterans
K1: Omar Linares, Ribadesella.
K2: José Miralles i Antonio Baró, Sícoris.
C1: Juan Luis Fonts, CN Helios de Saragossa.
RR: David García, Sícoris.
Junior
K1: Oier Martínez, Santiagotarrak.
K2: Gabriel Valent i Pablo Mitjà, CN Helios.
RR: Antonio Berenguer, Caiac Baix Cinca.
Cadete
K1: Ugaitz Arozena, Santiagotarrak.
K2: Diego Lozano i Eduardo Tizne, Helios.
C1: Daniel Millán, Helios.
RR: Pau Taula, Sícoris.
FEMENÍ
Senior
K1: Ana Blasco, Castelldefells.
K2: Selma Palacín i Laura Tizne, Helios.
Veterans
K1: Carmen Abell, Balaguer.
K2: Marta Rabella i Margarita Suárez, Castelldefells.
Junior
K1: Cristina Martínez, Santiagotarrak.
K2: María Cavero i Garazi Gómez, Santiagotarrak.
RR: Cristina Faledo, Baix Cinca.
EQUIPS
1.- Sícoris (Lleida).
2.- SD Santiagotarrak (Irun).
3.- Caiac Baix Cinca (Fraga).
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2975680&p_edi=mequinensa
Vist a Aragonéame
franja | 26 Agost, 2008 00:50
INICIATIVA PER A LA REGULACIÓ DE LES LLENGÜESMÉS INFORMACIÓ
Vint-i-sis anys després que l'Estatut aragonès del 1982 inclogués els mandats de protegir "les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó" i de garantir per llei "el seu ensenyament i el dret dels parlants" a "les zones d'utilització predominant", el Govern d'Aragó sembla decidit a posar el cascavell al gat. L'Executiu que presideix Marcelino Iglesias (PSOE) té previst enviar aquesta tardor a les Corts autonòmiques el projecte de la llei de llengües, que regularà la utilització dels dos idiomes minoritaris de la comunitat: el català a la Franja de Ponent i l'aragonès, que sobreviu a les valls pirinenques. Aragó és trilingüe, i punt.
El text que el Gabinet d'Iglesias portarà a les Corts és una incògnita, encara que algunes conselleries i els serveis jurídics treballen amb un esborrany que ha provocat tensions en el Govern mateix i sobre el qual fonts de la presidència insisteixen a dir que "no és definitiu".
Aquest text, al contrari que un esborrany del 2001 i igual que el del 2007 --en un trajecte atzarós que culmina després de vuit anys--, no contempla declarar llengües oficials el català i l'aragonès, encara que sí que es refereix com a tal al castellà, cosa que no fa l'Estatut. El document, que sí que recorda que aquest últim idioma és la "llengua majoritària i oficial" a la comunitat, dóna a les altres dues el tractament de "pròpies i històriques", reconeix en la seva exposició de motius la realitat "trilingüe" d'Aragó i marca com a requisit un informe previ del futur Consell Superior de les Llengües perquè la Direcció del Govern d'Aragó (DGA), a partir de criteris sociolingüístics i històrics, pugui definir les "zones d'utilització històrica", en les quals els municipis podran sol.licitar ser inclosos.
GARANTIES
En aquestes comarques, segons la norma, s'aplicarien les mesures de garantia en l'ensenyament i protecció en la utilització del català i l'aragonès: implantació de denominacions toponímiques úniques, inclusió de les dues llengües en els
currículums de tots els nivells de l'ensenyament i garantia de poder utilitzar-les en procediments administratius, entre altres.
Aquests plantejaments han generat tensions entre els socis del Govern d'Aragó --PSOE i Partit Aragonés Regionalista (PAR)-- i auguren sessions tempestuoses a les Corts. El principal punt de fricció es troba en la definició de què és el que es parla a la zona catalanoparlant. El PSOE és partidari de denominar-lo català, cosa en la qual coincideix amb la majoria dels lingüistes. El seu soci, el PAR, vol que cada parla local tingui la seva denominació, com també ho pretén el PP.
El vicepresident autonòmic, l'aragonesista José Ángel Biel, va intentar fa dies desvincular del projecte el seu partit al suggerir que aquesta iniciativa legal bé podria ser presentada a les Corts pel grup del PSOE com a proposició de llei, cosa que alliberaria el PAR de donar-li suport. No obstant, els socialistes es mostren contundents en aquest aspecte: "La llei de llengües és una de les 100 mesures de govern pactades per la coalició i aquestes mesures no són discutibles", van assenyalar fonts de la presidència.
El PSOE, que és partidari de buscar el màxim consens en aquesta matèria després de diversos intents fallits, ja havia renunciat l'any passat a declarar cooficials l'aragonès i el català. Aquesta és la postura que --juntament amb alguns sectors socialistes-- mantenen les dues forces situades a la seva esquerra, la Chunta Aragonesista (CHA) i Izquierda Unida (IU) --els socialistes sumen amb ells més escons que el PAR i el PP a la Cambra autonòmica--. En qualsevol cas, Iglesias proclama que la norma "generarà exclusivament drets i llibertat; no generarà obligacions".
PUNT POSITIU, PUNT NEGATIU
Entenent que "des de Catalunya no s'ha de dir a ningú què ha de fer", el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, va afirmar a aquest diari que es congratulava del fet que el Govern d'Aragó consagrés oficialment el català com a llengua de la Franja, d'acord amb el sistema lingüístic propi de Catalunya, les Balears i el País Valencià. Va lamentar, però, que no adquireixi la consideració de cooficial, encara que va admetre que "cada territori té els seus temps i els seus ritmes".
INICIATIVA PER A LA REGULACIÓ DE LES LLENGÜES|LES XIFRESfranja | 26 Agost, 2008 00:01
Lo proper concert de Los Draps té lloc a terres barcelonines. Serà
el dia 6 de setembre a la vila de Sentmenat, en plenes barraques.
Lo cap de setmana no té motius per deixar-lo escapar, perquè hi
participen, entre d'altres, Obrint Pas, Oprimits, Los Draps i Skafam
Venga, venga, alegria que és Festa Major!
Recordeu:
6 de setembre:
Los Draps + Skafam + Red Line + Muskaria a Sentmenat
12 de setembre:
Los Draps + Azero + Gen + Omeveigues a Pena-roja
10 anys, germans, 10 anys!!
Imatge: cartell de Sentmenat.
franja | 25 Agost, 2008 18:53
O benién diya biernes 29 d'agosto, a las 11 d'o maitín en a FABZ (Federazión d'Asoziazions de Bicos de Zaragoza), carrera San Bizén de Paúl 26, l'asoziazión cultural Nogará ferá publica a suya bisión d'a reyalidat lingüstica d'aragón y d'a lei de luengas, aportando a suya postura debán d'iste debate, que en as semanas esbenideras se beye prou azeto.
S'anima a toda la chen que se i amane, ta que conoxca de traza zenzera qué ye o que piensa ista asoziazión d'as luengas d'aragón y ta que as propias personas intresada por iste tema pueda ndemandar y debatir, asinas como ta que se beiga debán d'os meyos que l'aragonés ye bibo, ye un tema que intresa a muita chen y que por tanto s'ha de ficar-ie más.
Puesto: FABZ. Carrera San Bizén de Paúl 26.
Calendata: Biernes 29 d'agosto a las 11 d'o maitín.
franja | 25 Agost, 2008 11:08




L'exposició "De la cuina al marc" a l'Hotel Font del Pas (Beseit)
franja | 25 Agost, 2008 11:00
franja | 25 Agost, 2008 09:47
Avui publica l'Heraldo de Aragón una notícia sobre el Museu de la vivenda que s'està fent a Pena-roja (Matarranya). Me van demanar una redacció que acompanyara la notícia. Com no podia ser d'altra manera, vaig reflexionar sobre els grans canvis socioeconòmics del territori durant los darrers 100 anys. Us enganxo aquí el text, perquè les opinions no les penjen a la web:
De la economía de subsistencia al turismo, pasando por la ganadería
El Matarranya sufre una crisis demográfica desde los años 30. Como gran parte de las zonas de montaña contiguas, ya sea en Teruel, en Els Ports valencianos o en la Terra Alta catalana. A principios de esta década tocó fondo en su crisis demográfica, con poco menos de 9.000 habitantes. Lejos de aquellos añorados 25.000 habitantes que vivían a principios de siglo XX, las emigraciones erosionaron el campo y ampliaron la ciudad. En los primeros tiempos la afortunada fue el área metropolitana de Barcelona. Posteriormente, Zaragoza.
Pero parte de la población se resistió a emigrar. Mantuvo la economía tradicional basada en la agricultura. Y con la mecanización del campo la actividad de subsistencia se adecuó a la economía de consumo. En las zonas altas del valle, donde la tierra no siempre llegaba a asegurar ni la subsistencia, la alternativa fue la ganadería, sobretodo porcina. Y así se generalizó un sistema que años más tarde convertiría el Matarranya en punta de lanza del jamón de denominación de origen.
Con esta mejora tan importante de las economías, gran parte de los padres se permitieron llevar a estudiar fuera a sus hijos. Sobretodo a las hijas. Con ello se perdió, y se sigue perdiendo, grandes cantidades de titulados universitarios que trabajan fuera. Y grandes cantidades de fuerza laboral femenina. Está claro que el Matarranya debe reconvertir su economía para mantener y atraer a esos titulados universitarios y a esa fuerza laboral femenina que produce. Es imposible encontrar la barita mágica para hacerlo. ¿Lo será el turismo?
De l'economia de subsistència al turisme, passant per la ramaderia
franja | 25 Agost, 2008 09:42










Desde el Paleolítico
Participación activa
franja | 23 Agost, 2008 12:41


Quienes así opinan no parecen darse cuenta de que en los pueblos rurales muchas situaciones incongruentes se aceptan por pura alienación cultural. Dos mujeres van por la calle y la una pregunta: "Has vist los llençols que duu lo de Calanda a la plaça?" A lo que la otra contesta: "No, que encara no ho han pregonat" A los 30 segundos se escucha por los altavoces: "El que quiera comprar sábanas, el de Calanda en la plaza". ¿Por qué se pregona en la lengua que menos se habla y no en la que más se habla? Respuesta inapelable: porque la gente acepta esta situación, a todas luces ilógica y hasta cómica, sin el menor problema. (continua a ... El problema de no tener problemas)
franja | 20 Agost, 2008 23:34
Estais todos invitados al acto que vamos a realizar conjuntamente con "LA BARRACA" el Sabado dia 30 de agosto con la PRESENTACION DE SU DISCO A LAS 24:00 
Joaquin Carbonell en su salsa...lo podreis encontrar el la Libreria Serret de Valderrobres el PROXIMO DIA 30 DE AGOSTO, FIRMANDO EJEMPLARES COMO UN COSACO DE SU....
GRAN ENCICLOPEDIA DE ARAGÓN PRETA

¡Para toda España!
El libro más vendido en la Feria de Zaragoza.
Este libro es un diccionario sin orden alfabético que recoge el espíritu cívico del Estatuto de Autonomía de Aragón Plan B, y que se presenta en formato escolar como una educación para la ciudadanía avant la lettre. Contiene mas de 700 palabras que los autores han estirado y deconstruido hasta obtener definiciones, sinónimos, greguerías y alguna pachuchada.<br /> La obra nos sumerge en el neorrealismo subliminal que permanece en este pueblo, afortunadamente en las antípodas del costumbrismo baturrista y sus deprimentes secuelas. Las palabras adquieren otra dimensión y significados sorprendentes si vienen de la observación atenta, como por ejemplo, anotar que Conjuntao es un hombre vestido por su mujer o que Ayvidiay puede traducirse por Eskiusmi.<br /> El libro se enriquece con las ilustraciones, la libre interpretación, de Alberto Calvo, un dibujante de personalísimo trazo, reconocido en toda España por su estilo vigoroso, aparentemente desaliñado y entroncado en las raíces aragonesas.<br /> Aquí se encierran 701 vocablos para moverse por la Expo sin llamar la atención, por lo que podría muy bien titularse Palabros para Julio. Sencillas definiciones cercanas a los aragoneses, a los que la editora recomienda no leer de golpe para evitar cortocircuitos mentales y las correspondientes indemnizaciones.

06/08/08
DESCUBRIRLO ES AMARLO:
Juan Puchades
El País (26-7-08)
Fue uno de los nombres esenciales del movimiento cantautoril de los últimos setenta, aunque a él le iban poco las ortodoxias propias del momento político y un buen día desapareció para regresar una década después, con buen humor, más urbano y apegado al rock, pero sin olvidar a su amado Brassens. Desde entonces, discos perfectos. Como éste con nombre de café-librería bonaerense, más acústico, más irónico y con sus tres ciudades favoritas al fondo: París-Buenos Aires (donde actúa todos los años)-Zaragoza.
Carbonell es la unión posible de Sabina con Krahe, sin dejar de ser él mismo, con canciones para no olvidar y una voz tan limpia y clara que por momentos parece habitar en casa.
Descubrirlo es amarlo.
| « | Agost 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |